Política 05/04/2022

Brussel·les defensa les euroordres de Llarena: "No hi ha cap problema sistèmic d'estat de dret a Espanya"

La Comissió Europea creu que Bèlgica no hauria d'haver valorat si el Suprem era competent ni si Puig tindria un judici just

4 min
Els advocats Isabel Elbal, Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde, Simon Bekaert i Benet Salellas a la sala gran del TJUE, a Luxemburg.

LuxemburgJornada clau per al futur de les euroordres. La sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha debatut aquest dimarts sobre les preguntes que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va elevar a Luxemburg després que les autoritats judicials de Bèlgica rebutgessin l'extradició de l'exconseller Lluís Puig . L'objectiu de Llarena era esclarir les seves opcions per a l'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. I, en la primera jornada d'examen del cas, ha trobat en la Comissió Europea el principal aliat. Com a guardià dels tractats i les normes de la Unió Europea, l'executiu comunitari ha defensat el posicionament espanyol i una interpretació del marc europeu que regula les ordres de detenció el màxim d'automàtica possible. Segons la Comissió, Bèlgica no hauria d'haver entrat a valorar si Puig tindria o no un judici just a Espanya per rebutjar l'euroordre, perquè a Espanya "no hi ha cap problema sistèmic d'estat de dret".

L'exposició per part de Brussel·les l'ha fet l'espanyol Julio Baquero Cruz, dels serveis jurídics de la Comissió. El marc que regula les euroordres, ha defensat, preveu que l'autoritat que rep la sol·licitud –en aquest cas Bèlgica– les pugui rebutjar si hi ha una deficiència "sistèmica" de l'estat de dret que pugui suposar un risc de vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada. La justícia belga va negar-se a extradir Puig perquè va considerar que el jutge del Suprem no era el competent en el cas i, per tant, quedava vulnerat el seu dret a tenir un jutge ordinari predeterminat. Però la Comissió creu que no calia anar tan enllà perquè, si no hi ha un problema sistèmic, l'anàlisi profunda sobre el cas específic és prescindible en pro de la confiança mútua i la cooperació judicial entre autoritats europees. "La confiança mútua no és confiança cega", ha volgut replicar-li l'advocat dels independentistes, Gonzalo Boye, al final de tot d'una vista que ha durat més de cinc hores.

La posició de la Comissió ha sigut la mateixa que la del fiscal espanyol Fidel Cadena, l'advocada de l'Estat Andrea Gavela Llopis i la representant del partit ultraconservador Vox Marta Castro, que han insistit que a l'entrar a qüestionar aquest aspecte es posa en joc el principi de cooperació judicial i de confiança entre els estats de la UE. "L'execució de l'euroordre és un principi; la denegació de l'execució, una excepció", ha dit Castro. El fiscal Cadena, que ha encetat la vista amb la veu més tremolosa del que l'ha conclòs, ha considerat "il·lògic i absurd" que el país que rep l'ordre de detenció pugui "vigilar" les normes de competència del país que l'emet i també ha reblat que "el risc de vulneració de drets fonamentals dels reclamats no existeix perquè tots els condemnats amb anterioritat en el mateix cas han vist completament respectats els seus drets".

Bèlgica no entra en el fons del cas

La decisió que es qüestionava en tot cas, doncs, és la de les autoritats belgues, però la representant del país no ha entrat en el fons del cas concret. A través de l'advocada Florence Mathis, el Regne de Bèlgica s'ha emparat en la separació de poders per evitar valorar amb claredat el posicionament dels seus tribunals, que han rebutjat les euroordres en diverses instàncies i que ara mantenen en suspens les de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Justament per això, el vicepresident del tribunal, Lars Bay Larsen, ha preguntat a l'advocada belga si el seu país defensa que les autoritats nacionals tinguin competència per "anar afegint" lliurement motius addicionals i excepcionals relacionats amb el respecte a drets fonamentals per rebutjar una ordre europea de detenció. Mathis, que representa un govern federal de coalició amb diverses sensibilitats, ha recordat que Bèlgica interpreta que les euroordres poden ser rebutjades quan es considera possible una vulneració d'un dret fonamental i ha obert la porta al fet que el TJUE es pronunciï més enllà gràcies a aquest cas.

El torn de preguntes ha sigut extens. Els quinze membres del tribunal tenien opció de preguntar a qualsevol de les parts, i una bona part han fet preguntes molt tècniques a gairebé tots els interpel·lats, amb l'excepció de Vox. En una d'aquestes preguntes, qui sí que ha rebatut l'argumentació de la Comissió, però, ha sigut una de les jutges del tribunal, Lucia Serena Rossi, que ha defensat que, segons la jurisprudència del mateix TJUE, que no hi hagi una "violació sistemàtica" detectada en l'estat en qüestió no exclou la necessitat de comprovar si hi ha una violació més específica. "De fet, és el deure del jutge verificar si hi ha un problema", ha dit Rossi, que considera que aquesta interpretació pot entrar en conflicte amb la carta de drets fonamentals.

Des del banc independentista, Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Isabel Elbal també han defensat que Bèlgica aprofundís i qüestionés no només la competència del Suprem, sinó també les garanties que a Espanya Lluís Puig tingués un judici lliure. "No hi ha tribunals a la UE que puguin deixar d'aplicar els drets fonamentals", ha reivindicat Salellas, advocat d'Anna Gabriel. I Boye, que ha entrat directament a rebatre els arguments de la Comissió, ha reivindicat que la deficiència sistèmica que es pot detectar en el sistema judicial espanyol és justament respecte a la "minoria nacional catalana" i no s'ha cansat de citar l'informe del grup de detencions arbitràries de l'ONU , un informe que, tot i això, ni Espanya ni la Comissió Europea consideren vinculant. "És una opinió, no un dictamen", han afirmat tant des de la Fiscalia com des de Vox.

La sessió ha conclòs a dos quarts de cinc de la tarda, amb l'anunci de l'advocat general de la UE encarregat del cas, el francès Richard de la Tour, que ha posat data al primer pronunciament oficial però no vinculant que la justícia europea farà del cas. Serà el 14 de juliol quan emetrà les seves conclusions, que serviran de guia a la sentència definitiva del TJUE, que no arribarà previsiblement fins a la tardor.

stats