L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez i Aragonès: no anirem a votar una proposta sobre Rodalies'
Cal que d’aquestes converses, que duraran dos anys, en surti una proposta de l’Estat que els catalans puguem votar, com és lògic no anirem a votar sobre Rodalies ni sobre corredors mediterranis
El PSOE i Esquerra, Sánchez i Aragonès (amb la indissimulable ombra de Junqueras al darrere), estan puntejant els primeres passos del diàleg, com si fos una dansa i contradansa. Dansa perquè Junqueras ha proclamat públicament que renunciava de manera temporal a la via unilateral i Sánchez ha concedit els indults, i aquesta tarda es reuniran a la Moncloa els presidents espanyol i català. I contradansa perquè al matí, també a Madrid, el Tribunal de Comptes comunicarà avui als advocats de 41 membres del Govern i alts càrrecs l'acte de liquidació, o sigui de quin mal han de morir. En aquestes pàgines tenen tota la informació dels acusadors i dels acusats.
El País ja sap de quin mal han de morir: el Tribunal de Comptes exigeix 5,4 milions d’euros en conjunt, però a cadascun dels acusats investigats els demana una quantitat que sumada a la resta passa dels 5,4 milions. Per exemple, al president Artur Mas, a qui més, li demanen 2,8 milions. Al president Carles Puigdemont i al vicepresident Oriol Junqueras els demanen 1,9 milions. Reclamació que, per cert, ha fet penjar aquest tuit a quarts de deu del matí des de Waterloo. Diu Carles Puigdemont:
Com és sabut, el Tribunal de Comptes reclama aquests diners que estima que són els que es va gastar la Generalitat d’abans de l’1 d’Octubre (entre el 2011 i el 2017) en promoció exterior: viatges del Govern a l’estranger, però també conferències, debats, etc.
Després de la comunicació de la liquidació d’avui, els investigats hauran de cobrir els diners que reclamen amb una fiança. I si no ho fan, els embargaran els béns. La qual cosa ens porta a una primera conclusió. L’actuació del Tribunal de Comptes demostra que quan diuen que a Espanya es pot defensar qualsevol idea política, sobretot que es pot defensar la independència de Catalunya, és, senzillament, mentida. Perquè fins i tot actes d'acció exterior, on el que es feia era debatre amb contraris a la independència, avui estan sent reclamats sota aquesta acusació inquisitorial que “era propaganda secessionista”.
Entre alguns dels investigats hi ha la necessitat de dir que esperen que la caixa de la solidaritat actuï i fins i tot que el Govern de la generalitat actuï. Però em temo que el Govern no voldrà posar-hi els diners per no ser acusat de malversació. En tot cas, una vergonya que mira als ulls Pedro Sánchez i la seva concòrdia del Liceu. O mira el sopar del Mobile, en què el rei d’Espanya i el president de Catalunya van parlar en anglès per deferència al director general de la GSMA, que és suec. El rei va fer una broma al president Aragonès, per destensar l’ambient i reconèixer que era el més jove: “No se’t veu ni un cabell blanc”. Tant és: l’estat espanyol vol arruïnar càrrecs electes. Volen arruïnar l’adversari polític, ben bé com fa la Xina a Hong Kong, o com fa Turquia; encara que sigui imputant-ho tot a tothom: hi ha polítics, com Jordi Turull, a qui demanen diners per actes que es van celebrar quan no eren consellers! El Tribunal de Comptes són 700 treballadors molt ben pagats, amb treballadors que tenen família pròxima endollada a dins, amb una presidenta que es diu Margarita Mariscal de Gante, que va ser ministra d’Aznar i filla de Jaime Mariscal de Gante, comissari de la policia política del franquisme, que va estudiar per jutge i va acabar al Tribunal d’Ordre Públic del franquisme.
El diàleg polític que avui comença a la Moncloa neix tocat d’esperança perquè neix tocat de credibilitat. El que passa és que es palpa que el PSOE i Esquerra s’han conjurat que això surti tan bé com sigui possible; que aquesta reunió d’avui a la Moncloa ha estat precedida de moltes altres reunions i que n’hi continuarà havent, de discretes i de secretes, com correspon a unes converses tan importants com aquesta. Una altra cosa són els resultats que es puguin obtenir.
Perquè el PSOE està fent aquest plantejament: per què l’independentisme es va disparar a mitjans de la dècada passada? Perquè els catalans n’estaven fins al capdamunt, del tracte de l’Estat. Què hem de fer? Atendre les seves reclamacions: Finançament, Rodalies, Corredor del Mediterrani, llengua... Però això no funcionarà. Cal que d’aquestes converses, que duraran dos anys, en surti una proposta de l’Estat que els catalans puguem votar, puguem decidir i que l’Estat la respecti, esclar, perquè com és lògic no anirem a votar sobre Rodalies ni sobre corredors mediterranis. Entre altres coses perquè com a oferta no seria acceptable. És l’Estat qui té l’obligació d’invertir. Sobretot, perquè sense una proposta seriosa no hi haurà la tan trompetejada concòrdia.
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.
