L'anàlisi d'Antoni Bassas: “Bueno, ¿nos hacemos una foto?”

Però d’ahir, igualment important és el que va dir l’amfitrió en el seu discurs, el president del Cercle d’Economia, Javier Faus: que està a favor dels indults. Ho diu un empresari de les finances davant d'empresaris, dies després de l'aquelarre nacionalista de la dreta i la ultradreta de la plaza Colón i amb Ayuso burxant el rei aviam si firmarà

4 min

La imatge d'avui és la del president de la Generalitat saludant el rei d’Espanya. Va ser ahir al vespre a Barcelona, en el marc de les jornades que fa dècades que organitza el Cercle d’Economia. 

Va ser ben bé això que veuen: Felip de Borbó i Pere Aragonès trobant-se després que tothom, excepte Aragonès, ja hagués saludat el rei. A la crònica que firma Quim Bartomeu l’escena queda explicada amb suspens quan sembla que no hi haurà salutació. Es van trobar just abans del sopar al qual Aragonès ja havia anunciat que no pensava quedar-se. Tot va quedar en un breu intercanvi de paraules. Es van dir “hola” i el rei va dir “bueno, ¿nos hacemos una foto?”, senyal de la necessitat de la Corona de subratllar una pretesa normalitat. Al sopar, finalment, hi va anar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va parlar breument amb el monarca per defensar la negociació, però també hi va haver una sorpresa. JxCat va tenir representació a la cita, la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina. Per primer cop en tres anys, els dos partits de l’independentisme institucional participen al més alt nivell en un acte amb el monarca. Amb suspens, però hi ha un cert canvi de paradigma.

Sobre això m’apresso a dir que el president de la Generalitat no pot deixar cap espai de Catalunya a la iniciativa dels altres, sobretot allà on hi ha interessos importants per al país. I ahir n’hi havia, perquè també hi era el president de Corea del Sud, Moon Jae-in. La importància de l'economia de Corea del Sud és sabuda, així en general. Però, en particular, tres empreses coreanes tenen el 30% del mercat mundial de les bateries per als cotxes elèctrics. I a Catalunya estem pendents de veure on va a parar la fàbrica de bateries per a Seat. 

Amb tot, Aragonès va aprofitar per marcar la seva posició de sortida. “En aquest sentit vull ser molt clar i honest: tinc tot el compromís amb una etapa de diàleg i de negociació, volem una solució que pugui ser ratificada per la ciutadania de Catalunya i, de la mateixa manera, tinc molt clar el compromís i les meves conviccions. Les coneixen perfectament: independentistes, republicanes i progressistes, i les defensarem”, va dir.

Però d’ahir igualment important és el que va dir en el seu discurs l’amfitrió, el president del Cercle d’Economia, Javier Faus: que està a favor dels indults. Ho diu un empresari de les finances davant d'empresaris, dies després de l'aquelarre nacionalista de la dreta i la ultradreta de la plaza Colón i amb Ayuso burxant el rei aviam si firmarà. 

Ahir tothom estava una mica descol·locat. Aquest matí un assistent important a la reunió em deia que va veure una barreja curiosa de sensacions. En el terreny estrictament econòmic, optimisme, que ve una etapa de creixement i de negoci. En el terreny polític, una clara voluntat del món econòmic d'equilibri que relaxi la situació, falta de sintonia total amb les propostes econòmiques de la Generalitat amb un discurs de pujar la càrrega impositiva i que la Generalitat i el sector públic ho assegurin tot els ciutadans. Que als assistents els va agradar el to d'Aragonès de diàleg amb l’Estat, perquè hi ha ganes de girar full (encara que el full al quals els agradaria anar és a l’època pujoliana d’acords amb el PP i el PSOE i peix al cove), però que, atenció, la política del PP no agrada. Que alguns empresaris catalans presents ahir deien que havien votat Salvador Illa per descartament d’opcions, però no el PP, i que mai haurien dit que votarien un socialista.

Quan la situació és estranya, o barrejada, un punt irreal perquè tot semblava normal però no era, no és estrany que hi ha hagi lectures per a tots els gustos. Avui llegim que des de la Moncloa celebren que ERC a poc a poc es vagi “emmotllant” a la nova situació i que s’estigui recuperant, al parer de la Moncloa, cert respecte institucional. De fet, segur que celebren, a la Zarzuela i a la Moncloa, que no hi hagués hagut una gentada protestant contra el rei com quan no va poder sortir de l’hotel ni passejar per Barcelona el 2019.

I així estan les coses. Estic segur que tant el rei com la Moncloa saben que una foto com la d’ahir o una trobada entre els presidents Sánchez i Aragonès no soluciona el problema. Ho dic perquè aquesta retòrica que Sánchez va repetint que l’octubre del 17 van passar coses greus i que cal cicatritzar la ferida no fa el diagnòstic adequat. L'octubre del 17 és una expressió important (històrica) d’un problema greu, igualment històric, sostingut en el temps. 

I esclar, si volen avançar de debò, acabem d’una vegada amb aquest estat de coses. Quan no és el Tribunal de Comptes és el cas de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus a un agent dels Mossos d’Esquadra. Aquesta és la condemna que l’Audiència de Barcelona va imposar-li ahir per la seva participació en la manifestació del 2018 a Barcelona contra el sindicat policial Jusapol. El tribunal considera provat que el militant de La Forja i de Guanyem Badalona va cometre els delictes pels quals l’acusaven tant la Fiscalia com la Generalitat, ja que el Govern va decidir finalment no retirar-se de la causa malgrat la pressió popular. Vivet formava part de les llistes de la CUP a les últimes eleccions al Parlament en un lloc simbòlic. Diversos agents el van identificar com a autor de l’agressió durant el judici i el tribunal ha donat plena credibilitat a aquesta incriminació. En el veredicte, de fet, el tribunal admet que no hi ha cap imatge “concloent” que acrediti el cop de Vivet a un mosso, però determina que la declaració de l’agent és “suficient” per condemnar-lo. Els magistrats sostenen que l'activista, exassessor de Dolors Sabater a Badalona, va aprofitar “la cobertura i la sensació d’impunitat que li oferia la resta del grup” de manifestants per colpejar el policia, quan no queda acreditat “ni tan sols mínimament” –afegeixen– que l’agent s’hagués excedit. Cal recordar que durant la protesta, en la qual es va tirar pintura contra la línia policial, hi va haver fortes càrregues dels Mossos, que van acabar amb sis manifestants detinguts i 24 persones ferides. 

Amb condemnes desproporcionades com aquesta, no hi ha negociació que pugui avançar.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats