This browser does not support the video element.
Que tot el focus estigui posat en la guerra de l'Iran no ens fa oblidar la negociació en curs entre el Govern i Esquerra per l’aprovació dels pressupostos d’aquest any. De seguida els expliquem quin és l’estat de la qüestió. Però, abans, quatre apunts sobre la guerra.
Continuen passen coses que feia temps que no passaven:
Ahir, a l’oceà Índic, a Sri Lanka, un submarí dels Estats Units va enfonsar un vaixell iranià. Això, que un submarí americà enfonsés un vaixell d’un altre país, no havia passat mai des de la Segona Guerra Mundial.
El teatre d’operacions no és només l'Iran, o el Líban, o els Emirats Àrabs Units, que Déu n’hi do. Perquè tenim aquest atac a l’Índic, i un míssil iranià que anava de dret contra Turquia fins que les defenses de l’OTAN el van abatre. Els Estats Units continuen bombardejant l'Iran mentre el règim dels aiatol·làs resisteix i mira d'expandir la guerra.
I pel que fa al contenciós Estats Units - Espanya, val el que els dèiem ahir. Sánchez ha reescalfat el “No a la guerra” del 2003 i ha aconseguit el que volia: enfrontar-se a Trump i ser una referència internacional, dins la modèstia de la talla d’Espanya al món. Quin preu pagarà i, sobretot, quin preu pagarem? No es perdin aquesta anàlisi de Francesc Millan, cap d’Internacional de l’ARA:
El discurs d’ahir de Sánchez respon a una estratègia ben estudiada de la Moncloa per un nombrosíssim equip d’assessors en política internacional que és el clau al qual s’ha agafat Sánchez per dissimular les seves dificultats per governar. Sánchez sap que Trump no pot tallar el comerç amb Espanya perquè està sota el paraigua de la UE, i això li dona un punt d'avantatge.
Les debilitats de Sánchez tenen a veure amb el que està passant al nostre país. Si el govern espanyol tingués una majoria i no un trencaclosques com ara, sortiria i diria que, d’acord amb el que es va pactar amb Esquerra, la Generalitat gestionarà el 100% de l’IRPF. Però no ho diu. I per això, de moment, no hi ha pressupostos.
Fons de la negociació, tant socialista com republicana, han dit en aquesta anàlisi que les converses segueixen, però que no hi ha cap avanç. Que hi ha una voluntat de mantenir els espais de treball i de confiança que s’han construït, però Esquerra creu que avui no es donen les condicions per aprovar els pressupostos, perquè el govern espanyol és molt clar i no es mourà amb l’IRPF. Esquerra creu que això no és una tàctica negociadora del PSC, és que avui aquest camí està barrat. Quan es pot obrir aquest camí? Al juny, quan s’hagin celebrat les eleccions andaluses, a les quals es presenta la vicepresidenta Montero. El cantó socialista diu que, precisament amb tot el que està passant, calen certeses, i tenir un pressupost en seria una d’important. El que ve a dir el PSC a Esquerra és: si el pacte que el govern espanyol i la Generalitat es comprometen a desplegar la hisenda catalana, de manera que assumeixi progressivament les competències de l’IRPF, ja el teniu per escrit, només heu d’esperar que es compleixi. I no poseu en risc el govern espanyol per una qüestió de mesos. Esquerra, per la seva banda, gairebé en tindria prou que, si surt el president Illa a dir que el pacte es complirà, no surti el PSOE a dir que de moment no se’n parla.
Mentrestant, què passa? Que ara els pressupostos aniran a votació, i Esquerra i el PSC, que estan negociant per posar-se d’acord, han de votar i escenificar el desacord, amb incomoditat per a tothom. I les dues bandes acusen l’altra de la situació: el PSC creu que Esquerra actua amb impaciència i Esquerra creu que qui no compleix no mereix confiança. I així estem.
Bon dia.