Quins són els interessos comercials creuats entre Espanya i els EUA?

MadridDesprés del nou xoc entre el govern espanyol i Donald Trump per la posició de l'Estat amb la guerra a l'Iran, que ha derivat en l'amenaça nord-americana de tallar les relacions comercials, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'ha afanyat a enviar un missatge de "tranquil·litat", sobretot cap a les empreses. "Hem tingut declaracions similars [abans] i ens n'hem sortit –ha dit Cuerpo en una entrevista aquest dimecres a La Sexta–. Volem continuar avançant en la integració de les relacions comercials amb els Estats Units", ha afegit. De fet, com explicava l'ARA fa uns dies, el govern espanyol acaba d'obrir dues noves oficines econòmiques i comercials al país. Cuerpo també ha dit que estan en joc "interessos creuats". Però, quins són?

La relació comercial entre els Estats Units i l'Estat, així com amb Catalunya, té dues potes: la de les exportacions i les importacions de béns i serveis. I la branca de les inversions, amb molta més rellevància.

En el cas de les vendes i les compres, és una relació de poc pes tant per a Espanya en conjunt, com per a Catalunya, si es compara amb altres mercats. Per exemple, els Estats Units suposen només un 4,3% de les exportacions a l'Estat. En termes monetaris, l'any 2025, les vendes espanyoles als Estats Units van assolir els 16.716 milions d'euros, un 8% menys en comparació amb el 2024. Mentre que les importacions van ser per valor de 30.174 milions, un 7% més, cosa que va deixar el dèficit comercial en 13.458 milions d'euros. Amb tot, cal recordar que l'any passat va estar marcat, precisament, per la guerra aranzelària oberta per Donald Trump.

Ara bé, també és cert que les exportacions estan molt marcades per la territorialitat, de manera que el xoc no afecta de la mateixa manera totes les comunitats. Catalunya és una de les zones més sensibles als Estats Units. El 25,2% de les exportacions d’Espanya als Estats Units de l’any 2025 són catalanes (4.205 milions d'euros), i el 17,5% de les importacions dels EUA a Espanya les fan empreses catalanes (5.034 milions). Amb tot, el 2025 hi havia registrades 3.019 empreses catalanes exportadores habituals als Estats Units, segons dades d'Acció consultades per l'ARA.

També destaca el fet que hi ha productes concrets que depenen molt d'aquest mercat. En el cas català, s'exporta principalment productes farmacèutics, maquinària i perfums i cosmètics. Però a la llista s'hi afegeixen aliments com el vi o l'oli d'oliva, que en aquest cas afecta Andalusia (té els Estats Units com a principal comprador). De fet, la cooperativa espanyola Dcoop, principal productora mundial d'oli d'oliva i molt exposada als EUA, ha decidit aquest dimecres suspendre la compra del 100% de l'empresa nord-americana Pompeian, de qui ja controla un 50%.

Pel que fa a les importacions, el gruix recau en els productes energètics. Els Estats Units, de fet, van ser el segon proveïdor de gas natural d'Espanya, només per darrere d'Algèria: entre el gener i el desembre del 2025, el 30% del gas que va arribar a l'Estat (111.660 Gwh) provenia dels EUA en forma de gas natural liquat (GNL). D'aquest, no tot és per al consum propi, sinó que després Espanya en reexporta a altres països, fins al punt que s'ha convertit en una porta d'entrada del gas natural nord-americà per a altres socis europeus. Amb tot, suposa gairebé el doble del gas natural provinent dels EUA que es va rebre el 2024 (56.435 Gwh de gener a desembre). Aquesta, de fet, és una de les debilitats espanyoles, però també europees.

Més inversió

L'altre pal de paller de la relació comercial –si no el més important– són les inversions. Els Estats Units són el primer destí de la inversió espanyola, amb un estoc d'inversions de més de 91.000 milions d'euros el 2025. També els Estats Units són el principal inversor a l'Estat (l'estoc va ser de 117.127 milions d'euros). "Els dos països es necessiten", indicava Marta Blanco, presidenta de CEOE Internacional, en una conversa amb l'ARA. "És un soci fonamental", destacaven des de la CEOE en un comunicat aquest dimarts.

La regulació nord-americana i el boom inversor per l'auge de les licitacions públiques en sectors estratègics com les infraestructures o l'energia han empès grans empreses cotitzades com el Banco Santander, Iberdrola, Ferrovial o ACS a continuar creixent als Estats Units, on han trobat en Donald Trump un aliat. L'empresa espanyola veu en l'America first de Trump (tenir indústria pròpia en intel·ligència artificial o medicaments) una oportunitat de negoci.

Qui de fet ha sortit a pronunciar-se just després del xoc diplomàtic ha estat la presidenta del Santander, Ana Botín: "Estic segura que les relacions tornaran a ser excel·lents aviat", indicava en una entrevista a Bloomberg aquest dimarts. L'entitat financera no només té un gruix del seu negoci als Estats Units, sinó que acaba d'arribar a un acord per comprar el banc nord-americà Webster Financial Corp per uns 10.300 milions d'euros.

Mesures fiscals

Amb tot, el govern espanyol ja ha obert la porta a adoptar mesures no només per afrontar el possible xoc econòmic pel conflicte a l'Orient Mitjà, sobretot per la pressió sobre el preu del petroli i el gas, sinó també davant l'amenaça de Trump de tallar el comerç amb Espanya.

En concret, el ministre d’Economia ha explicat aquest dimecres que es preveuen diverses mesures per compensar els efectes de la guerra en la factura energètica i els preus dels aliments. "Tenim l’exemple de quan ja ho vam fer [amb Ucraïna]. Vam actuar i vam posar sobre la taula un escut energètic i, a més, vam actuar sobre el cistell de la compra amb mesures en l’IVA dels aliments. Si cal, ho tornarem a fer", ha dit a La Sexta.

També Sumar, el soci minoritari de la coalició del govern espanyol, ha anunciat que impulsarà un "escut social" per "protegir els treballadors" de les conseqüències de la guerra.