L'anàlisi d'Antoni Bassas: '20 anys de l'Estatut: més important que tenir raó és que te la donin'

"La proposta de proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i es deroga la llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ha estat aprovada per 120 vots a favor i 15 vots en contra."

Avui fa 20 anys d’aquest moment. 30 de setembre del 2005. El Parlament de Catalunya aprova el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya que enviarà al Congrés. Han passat 20 anys i els protagonistes d’aquell dia són història política. Pasqual Maragall, aleshores president; Artur Mas com a cap de l’oposició; Josep Lluís Carod-Rovira, aleshores líder d’Esquerra; Joan Saura, conseller…

Tots ells van impulsar un acord que tenia el propòsit de donar a Catalunya un nou vestit jurídic perquè el del 1979 s’havia quedat petit. Es tractava de reconèixer Catalunya com a nació, de dotar-la d’un sistema de finançament just i de blindar-li competències perquè cap govern espanyol no les pogués discutir. Aquell dia, el 90% del Parlament va votar a favor del nou Estatut. A la votació van quedar 120 a 15. Mesos més tard, el Congrés va aprovar l’Estatut que es va sotmetre a referèndum, on va guanyar el “sí”. Però el PP, que havia recollit 4 milions de firmes contra l’Estatut (perquè ja se sap que l’anticatalanisme dona vots), va portar-lo al Tribunal Constitucional, que, tot i el suport massiu que tenia el text a Catalunya, el va retallar. O sigui que, al final, resulta que d’aquella votació en què van quedar 120 a 15, van guanyar els 15.

El que va venir després és conegut, incloent-hi un intent de proclamar la independència, que cap dels que érem en la Catalunya d’aleshores hauríem pogut imaginar. En aquesta seqüència de 20 anys que han passat, Catalunya s’ha carregat de raons: va fer l'Estatut tal com prescriu la llei, el va aprovar per una amplíssima majoria, però no va servir de res. Ja se sap que en política, com a la vida, més important que tenir raó és que te la donin. 

I aquí estem, al punt de partida. Ahir, a Barcelona i davant Pimec, la petita i mitjana empresa catalana, Pedro Sánchez va assegurar que abans de final d’any (menys de tres mesos) Catalunya tindrà un nou sistema de finançament que respectarà el principi d’ordinalitat. 

Avui el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, anunciarà que es presentarà a les eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ara no podria presentar-s’hi perquè està inhabilitat i l’amnistia no li ha arribat, però el que vull remarcar és: de què parlarà avui Junqueras en la conferència en què farà l’anunci? De serveis públics, d’habitatge, de finançament, d’un salari mínim específic per a Catalunya. Haurien estat temes perfectament possibles aquell 30 de setembre del 2005, avui fa 20 anys.

Bon dia.