20 anys de l'Estatut: quines parts continuen sense desenvolupar-se?

Barcelona30 de setembre de 2005. El Parlament aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya després que socialistes i convergents aconseguissin segellar un pacte in extremis sobre el finançament i la laïcitat en l’educació pública. La votació tira endavant amb un suport pràcticament unànime, 120 diputats de 135: CiU, PSC, Esquerra i ICV hi voten a favor, i només el PP se'n desmarca. Començava aleshores el periple de l’Estatut fora de Catalunya: primer al Congrés i després cap a la taula del Tribunal Constitucional que, l’any 2010, va tombar-ne un total de 14 articles i va reinterpretar-ne una vintena més. 20 anys després, quines parts no s'han desenvolupat de l'Estatut (retallat)?

Llei electoral

Al seu article 56.3, l'Estatut estableix que el règim electoral de Catalunya s'ha d'aprovar per una majoria de les dues terceres parts dels diputats, i que ha de respectar tant la proporcionalitat com la representació "adequada" del territori. El Parlament no s'hi ha posat mai, per manca d'acord entre els partits sobre la distribució dels escons, i el resultat és que Catalunya és l'única comunitat que no té una llei electoral pròpia. S'aplica de forma subsidiària la llei espanyola, la LOREG (per exemple, pel que fa a les causes d'incompatibilitat o inelegibilitat, que han permès a la JEC retirar l'escó a polítics independentistes condemnats per desobediència, com l'expresident Quim Torra o l'exdiputat Pau Juvillà).

Una llei electoral catalana podria explorar quin marge hi ha per incidir en aquestes causes, crear una Sindicatura Electoral pròpia o introduir llistes desbloquejades. El 2007 un comitè d'experts del Govern va proposar dividir el territori català en set circumscripcions en lloc de quatre i, dins dels marges que deixa la legislació estatal, introduir sancions per incompliment de la normativa sobre subvencions o regular els debats i cobertura de les campanyes. La legislatura passada va acabar sense cap avenç en aquesta matèria, però podria haver-n'hi aquesta: en l'acord d'investidura, el Govern va pactar amb Comuns desbloquejar-ho.

El finançament

Des de l'acord d'investidura amb ERC, el PSC ha assumit la proposta de finançament singular com a horitzó de negociació amb l'Estat. Ara bé, i també durant la campanya electoral, els socialistes van assenyalar de forma sostinguda un precepte concret de l'Estatut no desplegat: l'article 204, sobre l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest article preveia, en el seu apartat 2, la constitució d'un consorci "o un ens equivalent" de totes dues administracions en el termini de dos anys per col·laborar en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos que es deleguin a l'ATC.

Els republicans insisteixen que el model del consorci està superat. De fet, el partit va haver d'autoesmenar la seva ponència per deixar clar que no l'acceptarien ni de forma transitòria malgrat haver-hi obert la porta en un primer moment, davant la complexitat de l'operació. Ara bé, el pla director del Govern que posa dates a la progressiva assumpció de l'IRPF per part de l'ATC sí que preveu diverses fases de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat, i tampoc no recull que l'ens català acabi assumint la seva recaptació en solitari.

El Govern tripartit i convergents van finalment apostar per la fórmula del consorci a l'Estatut, però aquesta no va ser l'única debatuda. La professora de dret constitucional de la UIC Montserrat Nebrera, que va assessorar el PP de Josep Piqué en la seva proposta de finançament per l'Estatut, recorda que el 2005 els populars van plantejar un model que reconeixia les "singularitats" catalanes que no va quallar, ni a Catalunya ni a Génova –el Pacte del Tinell vetava, a més, l'entesa amb els populars.

A banda d'aquesta assumpció de competències, i segons els experts consultats per l'ARA, la garantia del principi d'ordinalitat "per càpita" és l'altra gran assignatura pendent quant al compliment de l'Estatut en matèria de finançament. També han quedat en l'aire la clàusula de compensació dels deutes "històrics" de l'Estat amb Catalunya en matèria d'inversions en infraestructures, a la disposició addicional tercera.

Justícia i vegueries

Una altra de les víctimes de la sentència del Constitucional l'any 2010 va ser el Consell de Justícia de Catalunya. Els redactors de l'Estatut van dissenyar-lo com "un òrgan de govern del poder judicial a Catalunya" o, dit d'una altra manera, un ens "descentrat" del Consell General del Poder Judicial. De les funcions que li atribuïa, el Constitucional va rebutjar les que suposaven una suplantació de les funcions del govern dels jutges, per bé que va avalar-lo com a òrgan amb funcions assessores. Fonts expertes consultades per l'ARA matisen, però, que caldria una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) perquè es pogués constituir.

El professor de dret constitucional de la UB i ponent-redactor de l'Estatut, Joan Ridao, identifica altres àmbits en matèria de justícia on no hi ha hagut un desplegament legislatiu: el personal no judicial al servei de l'administració de justícia (per exemple, creant cossos catalans de funcionaris), la creació i organització de les oficines judicials i la intervenció en les propostes de modificació de planta judicial. Pel que fa a l'organització territorial de Catalunya, el constitucionalista també destaca l'oportunitat que ofereix l'Estatut per impulsar les vegueries com a alternativa a la diputació i plantejar una "reforma integral" del règim local.

Carta dels drets i deures

Un altre aspecte més desconegut de l'Estatut és el seu mandat al Parlament perquè aprovi una Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, que tampoc no s'ha dut a terme. No substituiria ni podria minvar els ja reconeguts en altres instruments, però, segons les fonts consultades, podria servir al Consell de Garanties Estatutàries com a element d'interpretació i reconèixer nous drets sense haver de passar per la reforma feixuga (amb majories qualificades) de l'Estatut.

Des d'un punt de vista sectorial, també hi ha marge de millora. Amb la idea d'estimular el desplegament, el president del Parlament, Josep Rull, va avançar que a finals d'aquest any la cambra catalana farà pública una cartografia de totes aquelles matèries en què encara hi cap més desenvolupament legislatiu (per exemple, en agricultura, mobilitat o universitats).

Cap a on anem?

20 anys després de la seva votació, quin és el balanç del desenvolupament de l'Estatut? "L’autogovern de la Generalitat, des del punt de vista competencial, s’ha vist condicionat per dos fets cabdals que han llastat la seva capacitat de fixar o desenvolupar polítiques pròpies: en primer lloc, l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 i, en segon lloc, la construcció progressiva d’un estat autonòmic executiu", exposa Ridao. Per a Nebrera, no ha ajudat al ple desenvolupament la sentència del Constitucional, complexa i basada en equilibris que finalment no van "acontentar ningú". "La sensació és que, més enllà de la picabaralla política, hi ha una manca de coneixement sobre l'Estatut. No s'acaba d'entendre què s'hi volia fer", manté.