L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Apagada, presidents, culpes i cinisme'

Encara som en plena ressaca de la gran apagada, i és hora de fer algunes reflexions. La primera, sobre la comunicació del Govern de la Generalitat i del govern espanyol. President Illa:

“El president de Catalunya i tot el Govern han estat al peu del canó. Treballant amb rigor i donant informació quan ha estat verificada i contrastada. Això és el que ha fet el Govern de Catalunya. I això és el que seguirà fent el Govern de Catalunya i cadascú que faci el que cregui que ha de fer.

»Nosaltres no ens mourem d’aquest carril. Treballar, garantir que donem resposta eficaç als temes. Ser on hem de ser, a plaça Sant Jaume. El Palau de la Generalitat, davant de l’Ajuntament de Barcelona, no s’ha mogut des de la recuperació de la democràcia. Aquí vaig estar jo ahir reunit, quatre vegades ahir a la tarda i tres vegades aquest matí i permanentment al meu despatx reunit amb els col·laboradors i tot el Govern treballant”.

A veure, no és un problema d’informació, només, ni de fer quatre compareixences o catorze, ni d’estar-se al despatx. Només faltaria que no estiguessin a sobre del problema. Informació i comunicació no és el mateix. La comunicació va de representar el càrrec de president amb eficàcia pràctica, autoritat institucional i proximitat humana. I d’entendre com està la societat a la qual un president es dirigeix. I estem tocats des de la pandèmia. Tenim una guerra a Europa, ens han suggerit que ens comprem un kit per sobreviure tres dies i el mateix Sánchez ha anunciat un augment de la despesa militar de més de 10.000 milions.

Aleshores, si se’n va la llum a tota la península Ibèrica, com es pensa que estem? Es pensen que no impacta, perdre la connexió amb el món? Sánchez ha de comparèixer a les 6 de la tarda? I Illa a dos quarts de nou, quan ja ha parlat Sánchez, no fos cas, i en tots dos casos, per no dir gran cosa?

Quan estem davant d’una crisi sense precedents, un president ha d’entendre que necessitem sentir una explicació creïble que no ens faci entrar en el sempre perillós exercici de llegir entre línies. I si encara no pot donar una explicació, ha de fer-nos sentir que tot el que depèn del Govern anirà bé i convidar-nos a convertir la crisi en un moment d’ajuda mútua, amb una barreja d’orientació pràctica i resolució col·lectiva.

I a Feijóo, més li valdria pensar un moment el que diu. I potser callaria. Qui és Feijóo per criticar la comunicació de crisi de Sánchez, ell que aguanta un president com Mazón, gestor negligent d’una crisi que ha costat centenars de morts? Que va tenir el cinisme de justificar que ahir no es trobaria amb Feijóo a València amb la falsa excusa que s’estava ocupant dels talls de llum? Des de quan s’ha ocupat Mazón dels problemes de la gent? I a sobre, la convenció del PP europeu se celebra a València, escenari del crim d’algunes de les grans corrupcions populars.

Sobre l’apagada, si tenir una font nova de generació d’energia, i a més a més neta, com són les renovables, ha de ser un problema per a la sostenibilitat del sistema de distribució elèctrica, vol dir que s’ha de repensar el sistema, perquè l’energia solar, l'eòlica, l'autoconsum, han vingut per quedar-se. I aprofitar l’apagada per a la batalla ideològica nuclears sí o no és penós.

Un últim apunt. Dilluns no hi va haver caos. Perquè l’apagada va ser de dia, perquè a l’abril ja no fa aquell fred ni aquella calor, perquè som al món desenvolupat i la immensa majoria té dos dits de seny. No hi va haver caos, excepte a Rodalies, esclar. No és que no anessin els trens, és que fins i tot van tenir problemes per tornar els diners. El servei ha trigat dos dies a recuperar-se. A Madrid, un dia. A Ferrocarrils de la Generalitat, cap problema. Per què? Perquè quan les nevades del 2001 van aprendre una lliçó. I van refer la xarxa en forma de malla, de manera que cada subestació elèctrica de Ferrocarrils té dues escomeses separades, que rep la llum de dues fonts diferents, de manera que si falla una, entra l’altra. Les subestacions de 25.000 kilowatts estan relligades entre elles, i si falla una es pot commutar en una altra. 

Un últim apunt: el progrés tecnològic ens ha fet la vida molt més còmoda. Però no som omnipotents. La vida és fràgil per definició. No ho oblidem.

Bon dia.