L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aragonès jugarà a camp contrari i, de moment, ja ha puntuat'

Qualsevol notícia que comentem aquí, posada al costat de la massacre d’aquesta nit en un hospital de Gaza on han mort, almenys, 500 persones, queda petita i fan venir ganes de callar i deixar-ho córrer. La més que probable autoria d’Israel (és Israel i no Hamàs qui té bombes d’aquesta potència) convertirà aquest bombardeig en un crim de guerra. Estem a la fase de la revenja cega de l’atac terrorista de Hamàs (que encara no ha acabat, perquè té uns 150 ostatges segrestats), que per a Israel ha estat l’equivalent del que per als Estats Units va significar l'atac a les Torres Bessones. I ja sabem el que va passar aquell 11 de setembre del 2001, que aquell dia va canviar el món i no per bé, precisament.

De manera que amb el cor encongit i amb poques ganes de veure les notícies, farem la feina que ens correspon, que és analitzar el que passa al nostre país.

I les últimes hores hem tingut una notícia, en sentit estricta; és a dir, un fet nou i inesperat: Demà, el president Aragonès participarà a Madrid en una reunió de presidents autonòmics al Senat, cambra en què el PP té majoria. La reunió l’ha convocada la majoria popular per carregar contra l’amnistia. Per això no hi anirà cap president socialista ni el lehendakari Urkullu. En canvi, Aragonès ha dit que sí.

És nou, perquè Aragonès sempre ha buscat la foto bilateral amb l’Estat i perquè en altres moments la seva resposta a la convocatòria de la reunió hauria estat la mateixa que la dels que demà no hi aniran: això és un aquelarre del PP, i en reunions de propaganda jo no hi vaig. I a ningú no li hauria estranyat, perquè en política els arguments sempre són reversibles i canvien en funció del que interessi aquell dia.

Per això dic que és notícia que hi vagi. Per què hi va? Primer, guanya marca personal. Aragonès és un president que corre pocs riscos, que és més de gestió que de paraules; i, en canvi, demà es col·locarà sol davant el perill. Vull dir que altres vegades tenia una cadira reservada i l’ha declinat. Però ara, de cop i volta, interessa què farà i com li anirà. Però fins i tot encara que ens surti esgarrinxat hi ha una certa èpica en la imatge del president de Catalunya a Madrid, rodejat de presidents autonòmics populars reunits per celebrar un festival anitamnistia, sense que cap socialista o el president basc del PNB el puguin auxiliar. Hi va, també, perquè Esquerra vol la seva part de paternitat en l’amnistia, i demà ningú de Junts li podrà fer ombra. Però la raó oficial també és veritat: hi va a fer sentir com es veu l’amnistia a Catalunya. I podrà explicar la seva idea de referèndum. Aragonès ha decidit agafar la pilota i travessar el mig camp. I això sol ja és notícia, ja ha puntuat pel fet d’anar a donar la cara quan ningú no l’esperava. 

Bon dia.