L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Bèlgica ensenya a Espanya com avançar el rellotge 170 anys'
Sí, el cas Valtònyc ha abolit una llei de fa 170 anys, perquè el rei no mereix més protecció que qualsevol altre ciutadà. No diu que se’l pugui anar insultant, sinó que en cas que porti un insult als tribunals serà tractat com tothom
¿Com se sentirien vostès si els perseguissin als seu país per un delicte infumable, se n'haguessin anat a l’exili i al país on viuen ara fessin caure el delicte infumable de l’ordenament constitucional? Doncs això és exactament el que li ha passat a Valtònyc.
El cas del raper ha fet caure la llei belga d’injúries a la Corona. Espanya demanava l’extradició del cantant per aquest presumpte delicte, el jutjat que havia de decidir sobre l’extradició va preguntar al Tribunal Constitucional belga si les injúries a la corona eren un delicte constitucional o no, tenint en compte que està inclòs en una llei de 1847. La resposta del TC belga ha estat molt clara: no, injuriar la Corona no és delicte perquè això seria contrari a la llibertat d’expressió, i la llibertat d’expressió és un dret fonamental, que a més a més, a Bèlgica, està prohibit que estigui subjecte a restriccions preventives, del tipus “el rei té un estatus especial”.
Lògicament, Valtònyc celebrava que el seu cas particular serveixi per eixamplar els drets col·lectius: “Ens hem petat aquesta llei i hem aconseguit que Bèlgica posi Espanya davant del mirall i decideixi no ser el que és Espanya quedant-se a l’any 1850, que és l’any d'aquesta llei, sinó caminar cap al segle XXI i garantir els drets fonamentals dins d’una democràcia europea. El que ha demostrat Bèlgica és que el Codi Penal no pot ser una barrera per als drets fonamentals sinó que ha de garantir la seguretat i el dret de les persones. Bèlgica ha fet autocrítica, allò que no és capaç de fer Espanya”.
De manera que si no es mou de Bèlgica, Valtònyc no serà extradit. Una vegada més, un exiliat ha mostrat els límits estrets de l’ordenament jurídic espanyol (injúries, sedició) en comparació amb l’ordenament dels països europeus de tradició democràtica.
Mentrestant, aquesta justícia espanyola que tant hem criticat va establir ahir, novament, que el PP tenia una caixa B i que va pagar les obres de reforma de la seu del partit amb diner negre, i que, gràcies a això, els contractistes li feien un descompte d’un 7 o un 8%.
Com diu avui Ernesto Ekaizer, la sentència debilita Casado. I espera’t, perquè a part de la querida Concha, Concepción Espejel, que el PP vol posar al Tribunal Constitucional, l’altre candidat, Enrique Arnaldo, va facturar gairebé un milió d’euros per assessorar governs del PP. I El País publica un correu que li va enviar al president balear Jaume Matas: “No te olvides tampoco de mi”. No hi ha més preguntes, senyoria.
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.
