L'anàlisi d'Antoni Bassas: '“Cal cavar la fossa” del govern de Sánchez. Així parla el feixisme'

Sembla que aquesta setmana comenci tot. És el cas del curs escolar, que a Catalunya es desenvoluparà sense telèfons mòbils, que no es podran fer servir ni amb finalitats educatives. Benvinguda sigui la rectificació, encara que ens torni a la llei del pèndol. Hi va haver anys en què si a l’escola no hi havia pantalles estàvem perdent el tren de la modernitat educativa, i ara, espantats per les conseqüències de la dependència de les pantalles, les prohibim. Està bé, però tothom sap que el problema és més profund: si les pantalles devoren els pares dels alumnes (que és el que passa), acaben devorant els alumnes.

La setmana política es presenta moguda: dijous celebrarem l’Onze de Setembre, en què “celebrarem” és una fórmula convencional per designar un dia que serà inici de pont per a molta gent. Com diu Lluís Llach a l’entrevista que li publiquem avui, “tot el moviment independentista està en depressió absoluta”. I, tot i així, representa el 40% de l’electorat, en el seu moment més baix. Fins i tot el president de la Generalitat, Salvador Illa, un socialista inicialment en contra de l’amnistia, diu ara (ahir a La Vanguardia) que no hi haurà normalitat a la política catalana fins que torni Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es pugui presentar a unes eleccions. Illa se sent còmode en el paper de superador del Procés per la via de la fraternitat interessada. El problema és que els fets el desmenteixen: el Tribunal Suprem es nega a aplicar l'amnistia sense restriccions, sí, però és que el PSOE es resisteix en la negociació amb ERC perquè l’Agència Tributària de Catalunya recapti l’IRPF al nostre país. És una història llargament coneguda d’incompliments i negociacions que es van alentint.    

De fons, la vida política espanyola s’ha reduït a la resistència de Sánchez i els insults del PP, desesperat perquè Vox se li menja la intenció de vot, cosa que vol dir que si mai torna a guanyar les eleccions, Feijóo haurà de pactar amb Vox per governar. I com que al PP veu que Vox se’l menja, no ha tingut cap idea millor que parlar com Vox. Aquest cap de setmana, Tellado ha dit això en un acte públic:

“Aquest pot ser el darrer curs polític d'aquest govern. El darrer. Aquí podem començar a cavar la fossa on reposaran les restes d'un govern que mai no hauria d'haver existit al nostre país”.

“Cavar la fossa” és llenguatge del feixisme, que en el cas d’Espanya té antecedents històrics encara no superats. I quan encara no ens havíem refet del fàstic per aquest excrement declaratiu, Feijóo puja a cantar una cançó que parla de fruita i a la pantalla hi posa “m’agrada la fruita”, que és com Ayuso diu “fill de puta" a Pedro Sánchez.

És impresentable. Primer perquè Feijóo, quan el van fer president, va dir que no havia vingut a insultar Sánchez, sinó a guanyar-lo. Ara ja l’insulta. Entre la resistència d’uns i la desesperació dels altres, l’arrencada de l’any no pot ser més trista.

Bon dia.