L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cap tren, cap poder polític, vergonya i ràbia'

Aquest matí, a quarts de nou, Pere Macias, que és el comissionat de la Generalitat per al traspàs de Rodalies, ha comparegut davant els mitjans i ha anunciat que la Generalitat havia decidit obrir un expedient a Renfe perquè havia deixat tot el país sense trens, tot i que ahir a la nit Adif havia emès un certificat en què garantia la seguretat de les vies. Per al Govern, ha dit Macias aquest matí, això era intolerable.   

Precisem: Renfe ha deixat més de 400.000 persones sense trens perquè els maquinistes estan fent una vaga encoberta. O s’han quedat a casa o han anat a treballar però no han posat els trens en marxa.

Resultat? Cap tren de Rodalies programat, cap tren de mitjana distància, el transport alternatiu no pot assumir tota aquesta allau de gent, i l’AP-7 tallada en sentit sud a Gelida perquè el talús que es va enfonsar dilluns a la nit aguantava l’autopista. Avui, doncs, Catalunya està mig aturada. Ahir el conseller Dalmau, que fa les funcions de president, deia que avui no seria “un dia fàcil”, que no és dir gran cosa, perquè que en fa d’anys que cap dia és fàcil per als centenars de milers de persones que han d’agafar els trens de l’Estat. Un exemple d’avui: usuaris que han sortit de Tortosa a primera hora que anaven a Barcelona han arribat a Tarragona i allà els han dit que allò era el final del trajecte, que el tren es quedava a Tarragona. Felicitats als premiats. Ah, i teletreballeu. I així, tot.

La Generalitat obre un expedient, perquè no pot fer res més. No ho critico, només dic que no té cap poder sobre Renfe ni sobre Adif, ni sobre els maquinistes ni sobre les inversions de l’Estat, que se’l rifen, governi qui governi, i se’ns rifen. I a cap dels que prenen les decisions que ens afecten, Renfe, Adif, els maquinistes, els governs d’Espanya amb els seus pressupostos, no li importa gaire que Rodalies de Catalunya vagi bé, perquè, com deia Errejón, “me pilla muy lejos”. L’Estat s’ha passat anys sense invertir, Renfe ja té excusa, Adif no pot treballar sense pressupostos i els maquinistes, que haurien de ser els primers interessats que se solucionessin els problemes amb el traspàs a la Generalitat, s’hi han oposat i avui estan fent una vaga encoberta a l’espera de la descoberta prevista per al 9, 10 i 11 de febrer.

És una vergonya: han deixat tot un país sense trens, dos dies seguits. I espera’t. Ahir el ministre Puente, aquell de “El tren viu a Espanya la seva edat d’or”, va haver d’admetre que Rodalies no funciona per l’infrafinançament històric, pel traçat complicat i per la seva antiguitat, i que això el fa especialment vulnerable. Es va deixar de dir que Espanya s’ha fet fer una xarxa d’alta velocitat, radial –'por supuesto'–, que no es pot permetre, perquè el preu que hem pagat és que Rodalies no va. No avui, no, ja fa més de 20 anys. Ara hi estan invertint, però trigarem anys a veure res semblant a un servei normal, amb trens que funcionin i que no circulin trens de pintades perquè amb Renfe a Catalunya tothom s’hi veu amb cor.

El mal que ens causa és tan gran que els pressupostos de l’Estat haurien d’incorporar, per llei, una partida de rescabalament indefinida. El que vol dir això sobre el nostre poder polític és evident i tan trist que fa vergonya i ràbia.

Bon dia.