L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Comença la campanya per a les catalanes'

Aquest matí han promès el seu càrrec els components del nou govern de Pedro Sánchez (davant un rei que avui sí que somreia) i d’aquesta manera es tanca l’etapa de govern en funcions que ha durat gairebé sis mesos. Aquest govern és més conservador que l'anterior perquè no hi ha Podem, perquè Sánchez no ha arriscat gens amb la incorporació d’independents, perquè com ja avançàvem ahir ha mantingut els ministres d’estat, fins i tot els més qüestionats com Marlaska (tanca de Melilla) o Robles (espionatge del CNI). És un govern per arremangar-se i no per inspirar, conscient com és Sánchez que mantenir el suport dels partits que l’han investit serà difícil i que el PP i Vox li faran una oposició sorollosa. Sense anar més lluny, avui mateix Vox ha portat al ple del Senat una moció per a la il·legalització de Junts i Esquerra per terrorisme. En el fons el que vol el partit d'ultradreta és posar el PP en evidència i veure què votaran els populars. Aquest serà el to.

O sigui que a partir d’avui comencen les negociacions per millorar el finançament de Catalunya, el traspàs de Rodalies, aprovar l’amnistia i negociar un referèndum d’autodeterminació. No és èpic i alhora pot ser molt profitós i, per descomptat, no s’estaria negociant res de tot això amb un govern de PP i Vox. 

L’única gran novetat és que Junts ha investit Sánchez i s’ha incorporat al diàleg un cop acceptades les seves condicions. Però per a la resta, aquesta nova etapa comença amb aires vells. 

Ahir mateix, el president Aragonès, entrevistat a TV3, va oferir a Junts i a la CUP un seient a la taula de diàleg entre els governs català i espanyol perquè caldrà anar a l’una i no per separat a partir d’ara. Com saben, tant Junts com ERC han pactat les seves pròpies taules de negociació amb el PSOE, és a dir, negociacions entre partits. Pocs minuts després de l’oferiment, a Junts van fer-se els desmenjats. I això és així perquè tancat aquest mig any d’impàs a Madrid, comença la campanya per a les eleccions catalanes en què l’amnistia habilitarà perquè s’hi tornin a presentar Junqueras i Puigdemont, i amb Esquerra havent de decidir si Aragonès ha de fer o no un pas al costat mentre el PSC s’ho mira amb la confiança de qui va clarament al davant a les enquestes. El seu suport als pressupostos d'Aragonès hauria de ser segur (una cosa va amb l’altra) i ves a saber si l’alcalde Barcelona, Collboni, acabarà fent entrar Trias al govern municipal. Si no hi ha cap daltabaix, aquesta és la política que ens espera.

Bon dia.