L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Comencem parlant d'immigració i acabem parlant d'identitat'

Acabem la setmana amb un altre soroll de fons preocupant, el dels drons que han traspassat l’espai aeri de Dinamarca, i de Noruega, i que ja fa temps que fan el borinot a Polònia i les repúbliques bàltiques, probablement enviats per Rússia, que no fan esperar res de bo, perquè augmenten el neguit i la possibilitat d’un pas en fals en la resposta i d’una esquerda en la unitat dels països de l’OTAN. Tot això en una Europa que ja té una guerra, la d’Ucraïna; en un món que ja té una neteja ètnica, la d’Israel sobre Palestina, i que s’encomana a la llei del més fort de Trump. I Trump és un president perillós, perquè el que diu (el discurs egomaníac de l’ONU) i el que fa (desplegar l'exèrcit als carrers de les seves ciutats) permet afirmar sense sonar exagerat que li deu estar passant pel cap perpetuar-se en el poder.

Mentrestant, al nostre país, la setmana ens ha portat l'etern debat sobre la identitat amb les formes brusques, amenaçadores, desconfiades que s’han imposat als últims anys de la mà del missatge de l’odi i de la por impulsat per la ultradreta. El traspàs de competències d’immigració a la Generalitat ha acabat entre greus acusacions de racisme i tornant a la vella pregunta (i resposta) de Pujol sobre qui és català. De fet, com si fos un reflex, ahir Feijóo, necessitat de marcar posició en immigració davant de Vox, va arribar a definir què és la hispanitat. “La hispanitat no és una etiqueta o una reivindicació, sinó compartir vincles socials, idiomàtics i de comportament que han de tenir una discriminació positiva”. I anotin la jugada: quan Sánchez diu que ell es presentarà el 2027, està donant temps a Vox perquè es vagi menjant l’expectativa de vot del PP. Càlcul perillós, però que ara mateix fa que el PP vagi amb la llengua a fora. I mentrestant, Vox, que viu d’atiar el conflicte identitari, fa com Trump i persegueix humoristes i presentadors de televisió com Marc Giró. Giró va començar dimarts el programa Late xou, de La 1, amb un monòleg en què feia broma sobre "el mascle espanyol" i la seva suposada persecució per part "de la ideologia de gènere". El discurs no va agradar gens a un diputat de Vox, que va dir: “Quan Vox arribi a RTVE serà acomiadat fulminantment per haver-se rigut dels espanyols".

Com escriu avui la Mònica Planas, “¿Per què els fa tanta por l’humor televisiu als líders de l’extrema dreta? Perquè el riure és un acte social compartit i la comèdia erosiona el mite de la grandesa sobre el qual pretenen erigir-se. Paradoxalment, les seves amenaces només aconsegueixen fer créixer i empoderar encara més els humoristes”. Torna la caça de bruixes.

Bon dia.