Un diputat de Vox, concretament Manuel Mariscal Zabala, ha amenaçat amb acomiadar Marc Giró de la televisió de manera “fulminant” el dia que aconsegueixin tenir el control de l’ens públic. La causa que ha provocat aquesta reacció tan democràtica fa molt riure. Dimarts, Marc Giró va obrir el seu Late xou amb un dels seu genials monòlegs. El presentador va advertir que volia tractar un tema “que preocupa muchísimo a algunos de nuestros conciudadanos”. Giró proclamava a crits la causa d’aquesta angoixa: “¡La persecución del varón español!” . Giró es preguntava: “¿Quién persigue al varón español? La ideología de género, que no te permite desplegar tu hombría”. Giró desenvolupava tot un discurs que volia evidenciar les penúries dels mascles ibèrics, que quan exhibien la seva virilitat eren assetjats per dones que duien entre les dents una denúncia falsa per violència masclista. Amb sarcasme, Giró apel·lava a la mala sort d’aquests individus, tenint en compte que l’índex de denúncies falses és irrisori. Giró assegurava que a Espanya es reproduïa un patró molt trist “Un migrante perseguido por un varón español que a su vez es perseguido por una feminista”. Cada vegada que exposava aquesta cadena de persecució, corrien davant d’ell els tres personatges intentant atrapar-se.
Amb esperit de sacrifici i responent al servei públic, Marc Giró va mostrar-se solidari i sensible a la causa: “En este programa, el varón español siempre tendrá su espacio. ¡Aquí te sentirás respetado! ¡Idolatrado!” i assegurava que al Late xou aquests mascles sempre podrien expressar-se amb absoluta llibertat. I va convidar el primer: “¡Que entre un típico ejemplar de varón español! ¡Fornido! ¡Peludo! ¡De piel aceitunada!”. I de darrere la cortina de vellut va aparèixer Òscar Camps, fundador i director d’Open Arms. Un gir de guió fantàstic després que Vox amenacés d'enfonsar i confiscar el vaixell de l'ONG de rescat de migrants. Giró li preguntava a Camps què faria en l’hipotètic cas que el que s’estigués ofegant fos un dels que demanen que enfonsin el seu vaixell. “¿Lo rescatarías o le darías un patito de goma para que glu glu glu....?” I l’activista va recordar que rescatar no és opcional sinó una obligació legal.
Marc Giró ha trobat l’equilibri perfecte entre el sentit de l’humor, el missatge i la mordacitat. I es demostra que toca os a partir del moment que provoca reaccions irades que delaten, a més, el tarannà dictatorial de Vox. No ens ve de nou en un context en què els presentadors dels late shows nord-americans viuen sota la pressió de les constants amenaces de Trump per fulminar-los.
¿Per què els fa tanta por l’humor televisiu als líders de l’extrema dreta? Perquè el riure és un acte social compartit i la comèdia erosiona el mite de la grandesa sobre el qual pretenen erigir-se. Paradoxalment, les seves amenaces només aconsegueixen fer créixer i empoderar encara més els humoristes.
