L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com evitar que se'ns cremi Catalunya'

"D’aquí poques generacions, potser la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa, serà la Pineda d'en Jordà o l’Alzinar d'en Jordà, deia Castellnou. Està passant a Catalunya i a tot el món, perquè pugen les temperatures"

3 min

Avui és 16 de juny. Calendari en mà encara no ha entrat l’estiu, però aquest migdia els termòmetres marcaran 40 graus en algunes comarques de l’interior del país. Ahir es van registrar 40 graus en 32 observatoris del país. Demà, en zones de la província de Lleida podrien arribar als 45 graus, que és una temperatura que mai, remarco, mai, s’ha assolit. Però sobretot el problema és que han començat els incendis. Mirin aquest mapa. Tenim gairebé tot Ponent en vermell, que vol dir en situació meteorològica de perill molt alt. En aquest mateix mapa, demà, el vermell arribarà fins a la costa. Ahir hi va arribar a haver set incendis, dels quals aquest matí encara tres són grans i estan actius.

A Artesa de Segre (Noguera), a Corbera d'Ebre (Terra Alta) i a Castellar de la Ribera (Solsonès). I com dic, l’estiu encara no ha començat.

Els incendis són una catàstrofe que només tenen un aspecte que es pot aprofitar, i és que són tan urgents que demanen una resposta immediata, costosa, i són tan espectaculars a la realitat i a la pantalla que són un problema impossible d’ignorar. Per tant, no cal afegir gaires paraules per conscienciar la societat de la seva gravetat. 

I esclar, pensin que als anys setanta Catalunya tenia un 35% de massa forestal i ara en tenim gairebé un 70%. En 50 anys hem doblat la superfície forestal perquè hi ha hagut un gran abandonament rural. Entre que els boscos han crescut i que les espècies de tota la vida estan molt estressades perquè els hem canviat el clima, ja no vivim en el país que vivíem. Ni els arbres ni nosaltres.

De la Noguera fins a la Garrotxa és la zona en què el canvi climàtic està creant més impacte, i és la zona més continua forestalment parlant; per tant, la zona en què tenim encesos tots els llums d’alarma.  

Mirin, fa un parell d’anys, el cap d’àrea dels Bombers forestals de la Generalitat, Marc Castellnou, que és un dels més grans especialistes mundials en incendis forestals, ens va dir en aquest estudi que en condicions extremes de temperatures i vent, com ha passat a Portugal, una superfície equivalent a la província de Tarragona es podria cremar en cosa de set hores. O tota la façana litoral des del Besòs fins al cap de Creus en set hores. Això podria passar en condicions extremes. ¿I no són aquests 40, i ja no diguem 45 graus, unes condicions extremes al mes de juny?

Solucions: el país ha de repensar-se de dalt a baix. Marc Castellnou diu que Catalunya ha de ser un país que depengui molt més del seu territori, que no sigui només un territori per anar-hi a passar les vacances, amb extracció de fusta o economia forestal, agricultura extensiva, més ramats. O sigui, un territori que no sigui tan asimètric, amb la majoria vivint apilats a la costa.

Per tant, ha arribat un moment de pensar que els incendis no són un problema d’extinció. Els incendis són un problema de territori, de paisatge, de dissenyar un paisatge que aguanti. Això els bombers ja ens ho han advertit, ja ens han fet el diagnòstic.

D’aquí poques generacions, potser la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa, serà la Pineda d'en Jordà o l’Alzinar d'en Jordà, deia Castellnou. Està passant a Catalunya i a tot el món, perquè pugen les temperatures. Però deia Castellnou: 

"La sort que té la nostra generació és que és la generació més ben formada de la història i, per tant, és la que té més informació i més capacitat d’entendre o planificar el futur. Una altra cosa és que, també, som una generació més egocèntrica, ens hem cregut que som els més únics i creiem que tenim dret que les coses no canviïn, però no, aquest dret encara no l’hem aconseguit i, per tant, ens tocarà ser humils".

Ens tocarà ser humils. Intel·ligents i generosos.

Bon dia.

stats