L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les factures que Catalunya ha de pagar a l'Estat'

Quan la notícia és convertir la protesta en terrorisme perquè es vol impedir l’amnistia dels independentistes catalans (perquè aquesta és la raó) i quan la factura diària de la desinversió de l’Estat a Catalunya és milionària, no cal afegir res més

Primer, la notícia del matí.

Pedro Sánchez: "Vull comunicar que, després d'haver consensuat la decisió amb els dos partits que formem la coalició de govern progressista i escoltant les demandes majoritàries del poble espanyol, el dimarts, 28 de maig, Espanya aprovarà al consell de ministres el reconeixement del poble palestí".

Cada dia que passa és més lamentable el focus que el govern espanyol està posant en Milei. Ahir van retirar l’ambaixadora definitivament. Es veu de tres hores lluny que Sánchez fa campanya a les eleccions europees amb Milei, igual que la va fer a les catalanes amb els cinc dies de reflexió per la màquina del fang. La màquina d’insultar de l’extrema dreta existeix i Milei n’és la prova, però quan tens un ministre com Óscar Puente insultant, aleshores perds qualsevol autoritat moral per dirigir cap reflexió. Sánchez sempre ha caigut dret, però ara se li veu el llautó.

Mentre Sánchez intenta que ens empassem que el més greu que ens passa és la topada amb el president de l'Argentina, passen coses que sí que són greus.

Primer cas. El judici d'aquest matí a l’Audiència Nacional a Marta Molina, secretària de moviments socials d’Esquerra, a l’Audiència Nacional pel cas del Tsunami.

Falta una setmana perquè s’aprovi l'amnistia al Congrés, però el jutge García-Castellón s’ha entestat a triomfar amb la seva dèria que les protestes del Tsunami van ser terrorisme. Va dir ahir Marta Molina: “Soc conscient que puc anar a la presó i ho assumeixo”. Cal forçar tant el Codi Penal per veure terrorisme en una manifestació com la del Prat que no tenim més remei que tornar a repetir que, amb actuacions com les del jutge, la justícia espanyola és més espanyola que justícia.

Segon cas. Avui ve el rei a Barcelona a assistir a l’obertura de les jornades del Cercle d’Economia. Sempre cal trobar-se, pensar, debatre, però combinant els debats abstractes amb la crua realitat. Dades de la patronal Pimec: el cost laboral dels retards a Rodalies d'aquesta última setmana, arran del robatori de coure a Montcada Bifurcació, és de 2,2 milions d’euros cada dia: 2,2 milions d'euros és la factura pels 122.000 viatgers diaris que pateixen els retards, amb una durada mitjana de 40 minuts.

Pimec ha fet aquest càlcul a partir dels costos laborals mitjans i del nombre de persones afectades i la durada de l'afectació.

Pimec ha demanat que, per evitar incidents semblants en el futur, s'instal·lin mesures de dissuasió com les que ja hi ha en uns altres països i territoris, com ara l'ús de càmeres de vigilància en tots els punts de la xarxa i dificultar la venda del producte robat.

Quan la notícia és convertir la protesta en terrorisme perquè es vol impedir l’amnistia dels independentistes catalans (perquè aquesta és la raó) i quan la factura diària de la desinversió de l’Estat a Catalunya és milionària, no cal afegir res més. 

Bon dia.

stats