Judicialització

El jutge García-Castellón deixa en llibertat Marta Molina

La dirigent republicana ha estat l’única encausada per Tsunami que s'ha presentat a declarar a la Ciutat de la Justícia

3 min
Marta Molina ha rebut el suport de representants de tots els partits i entitats independentistes

BarcelonaEl jutge Manuel García-Castellón ha deixat en llibertat la dirigent d’ERC, Marta Molina, després de declarar en la causa del Tsunami, sense decretar cap mesura cautelar. La secretària de moviments socials d'ERC només ha respost a les preguntes de la seva advocada, Marina Roig, en una declaració breu, d’uns cinc minuts. Molina ha dit que no va fer cap crida a accions violentes i que només va conèixer els comunicats de Tsunami a través de la premsa després de reiterar que l’independentisme és un moviment pacífic.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

García-Castellón tenia a les seves mans aquest dimecres que hi tornés a haver presos polítics a Espanya, però ha decidit no empresonar provisionalment la dirigent republicana després que les acusacions particulars no hagin reclamat mesures cautelars. Després de la concessió dels indults i de les condemnes no executades a Adrián Sas i Dani Gallardo (en la clandestinitat), el magistrat de l'Audiència Nacional podia tornar a empresonar una altra dirigent independentista sis anys després que Carme Forcadell i alguns consellers de l'1-O fossin reclosos. Molina ha estat l'única citada aquest dimecres que ha comparegut a la Ciutat de la Justícia per declarar per videoconferència com a investigada per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic.

"Soc conscient que puc entrar a la presó, però algú els ha de mirar als ulls i que els qüestioni acusacions tan absurdes", deia aquest mateix dimarts durant la presentació del seu grup de suport, acompanyada per representants de tots els partits independentistes. Aquest dimecres, abans d'entrar a declarar, també ha rebut l'escalf de membres de totes les formacions i entitats independentistes, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al capdavant.

Marta Molina, amb el president Pere Aragonès, abans d'entrar a declarar

Les altres cinc persones citades a declarar per videoconferència des de Barcelona, que són a l'exili o a l'estranger, no s'han presentat pel temor de ser empresonades davant les penes de presó tan elevades que reclama l'acusació popular exercida per l'extrema dreta. És el cas de l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, que va demanar declarar des de Colòmbia i l'hi van denegar, però també de l'enginyer Jaume Cabaní, que ha marxat a Bèlgica, i el periodista Jesús Rodríguez, el membre de la junta d'Òmnium, Oleguer Serra, i l'empresari Josep Campmajó, tots tres exiliats a Ginebra. Campmajó ha justificat aquest dimecres la seva absència: "La decisió de l'estat espanyol de permetre que alguns jutges facin política, em va empènyer a respondre amb l'exili. I em porta també, avui, a decidir no declarar davant d'un tribunal polític", ha escrit a X.

Després de la seva incompareixença, el jutge demanarà a la Fiscalia que es pronunciï sobre la possibilitat d’emetre ordres de cerca i captura contra tots cinc, segons ha informat l’agència Europa Press. Fins ara, però, les autoritats suïsses no han col·laborat amb García-Castellón en aquesta causa.

El jutge sí que va acceptar ajornar la declaració de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i d'Oriol Soler, perquè els seus advocats van al·legar que els coincidia amb un altre judici, així com de Josep Lluís Alay, per prescripció mèdica. La declaració de l'expresident Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg serà a mitjans de juny, també per videoconferència, però sense necessitat de fer-la des de Barcelona.

Les defenses d’Alay, Vendrell, Serra i Campmajó havien presentat recursos perquè les declaracions fossin suspeses, però García-Castellón aquest mateix dimarts les va deixar sense efecte donant un termini de dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre els recursos quan la declaració ja hauria passat.

El jutge de l'Audiència, l'ariet de la dreta contra l'amnistia, va reactivar per terrorisme la causa just quan s’acordava la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'aprovació d'aquesta llei, sense que hagi cridat a declarar ningú en qualitat d’investigat fins ara, just quan falta una setmana per l’entrada en vigor de la mesura. De fet, els representants de Junts, ERC, la CUP i els comuns que s'han solidaritzat amb Molina a les portes del tribunal han acusat el jutge d'intentar obstaculitzar la llei d'amnistia.

"Volen boicotejar l'amnistia", ha denunciat el president d'Òmnium, Xavier Antich. "Els jutges volen venjança, no poden contenir-se", ha afegit el president d'ERC, Oriol Junqueras. Al seu torn, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha denunciat l'"obsessió" de la justícia contra l'independentisme, mentre que la cupaire Laia Estrada ha titllat García-Castellón de "hooligan de l'extrema dreta".

El TSJC vol fixar data pel judici pels preparatius del referèndum després d'ajornar-lo pel 12-M

En paral·lel a la causa del Tsunami Democràtic, també continua pendent el judici pels preparatius del referèndum. Un judici que va ser ajornat per l'avançament electoral del 12-M i que ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vol fixar-ne data un altre cop. Així ho ha notificat a les parts, perquè es presentin aquest divendres a les 10 del matí per veure la seva disponibilitat de calendari. En aquesta causa estan investigats Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. La Fiscalia demana set anys de presó per a Jové, i sis anys i tres mesos per a Salvadó, pels delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació agreujada. A Garriga també l'acusa d'un delicte de desobediència, que no implica presó però sí inhabilitació.

stats