García-Castellón, el jutge que fa d'ariet de la dreta contra l'amnistia

MadridAmb 71 anys, Manuel García-Castellón (Valladolid, 1952) esgota les últimes oportunitats de servir Espanya en la seva segona vida a l'Audiència Nacional. Els governs del PP el van destinar com a jutge d'enllaç de l'Estat a França (2000-2012) i a Itàlia (2012-2017), després d'una primera etapa a l'Audiència Nacional on s'havia ocupat del cas Banesto, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco i l'intent d'atemptat d'ETA contra Aznar. Ara, com a instructor de la causa dels CDR i el Tsunami Democràtic, respon a la crida de l'expresident del govern espanyol contra l'amnistia de fa només uns dies: "Qui pugui contribuir que contribueixi; qui pugui actuar que actuï", deia Aznar.

El que pot aportar García-Castellón és mantenir per terrorisme les causes dels CDR i el Tsunami Democràtic i fer el que estigui a les seves mans perquè l'amnistia que el PSOE està enllestint amb ERC i Junts no avorti la seva missió. Fa un mes, en una conferència organitzada pel Foro La Región deixava clara la seva oposició a l'amnistia. "No està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc posa que estigui prohibida l'esclavitud", argumentava per contradir els juristes que en defensen l'encaix legal.

Més enllà de l'ofensiva contra l'independentisme, el titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional s'ha ficat entre cella i cella altres objectius els últims anys. Ha fet l'impossible per enviar a judici Pablo Iglesias pel cas Dina, una de les peces del cas Villarejo en la qual s'investiga el robatori del mòbil d'aquesta exassessora de l'exlíder de Podem. García-Castellón va voler implicar-hi l'exvicepresident espanyol, però la sala de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem li van parar els peus.

Una altra pota de la macrocausa Villarejo és la Kitchen, per la qual haurà d'anar a judici l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Les responsabilitats per l'intent del PP de torpedinar les investigacions judicials sobre la Gürtel se circumscriuran en l'àmbit policial, al processament dels principals càrrecs d'Interior i la Policia Nacional, però no afectaran ni el principal interessat d'aquella trama, el PP, ni els seus màxims dirigents. Després d'una primera imputació de María Dolores de Cospedal, García-Castellón va acabar fent-se enrere i no hi va incloure l'ex número 2 dels conservadors malgrat els múltiples indicis del seu coneixement sobre el setge a l'extresorer Luis Bárcenas.

Afí al PP i Vox

La seva adscripció a la conservadora Associació Professional de la Magistratura, de la qual va arribar a ser tresorer, és un primer indicatiu de la seva afinitat ideològica. En cercles judicials cada vegada és menys dissimulada l'opinió sobre García-Castellón, de qui se sospita que actua amb unes guies diferents de les estrictament jurídiques. "Ja tots ens coneixem. Que cadascú extregui les seves conclusions", es comenta a la Fiscalia quan s'exposen algunes decisions d'aquest magistrat. Com a jutge del cas Lezo, va propiciar la sortida de la presó de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González rebaixant-li la fiança. Precisament, González el novembre del 2016 conspirava amb l'exministre de Justícia Eduardo Zaplana per al retorn de García-Castellón a l'Audiència Nacional, tal com es desprèn d'unes converses que es van incloure en el sumari.

Fa uns anys es va publicar que havia sopat amb l'exministre Federico Trillo i l'empresari Julio Ariza, exdiputat del PP, ara molt proper a Santiago Abascal i condemnat recentment a pagar 4,5 milions per la seva mala gestió al capdavant de la televisió ultra Intereconomía. En aquest mateix fòrum on García-Castellón va demonitzar l'amnistia, Ariza va fer els honors lloant la figura del magistrat.