L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El fals dilema de Borràs i la previsible proposta d'Aragonès'

Laura Borràs va intervenir ahir a la Universitat Catalana d’Estiu i va acusar Esquerra, la CUP i el seu propi partit, Junts, d’estar frenant la independència a canvi d’anar assumint, va dir, “petites quotes de poder autonòmic”, en comptes de “convertir en realitat els anhels de la gent”, que són la independència. Així va explicar la situació: "Tenim un Parlament i una mesa amb majoria absoluta independentista i un govern de coalició entre els dos partits independentistes majoritaris, format després d'un debat d'investidura, en el qual l'actual president es va comprometre a fer possible la culminació del procés d'independència. Per tant, com que això no ha passat, l'autocrítica dels partits no només és convenient, és necessària i és indispensable".

Abans de les vacances ja els vaig explicar que a Junts, començant pels consellers d’aquest partit, hi havia malestar amb el personalisme de Borràs, però ara ja som en una nova etapa, en què la mateixa Borràs li fa l’autocrítica al seu propi partit, del qual és presidenta, i presidenta de Junts és l’únic càrrec polític que li quedarà si és inhabilitada després del judici que ja té obert.

En tot cas, la fins ara presidenta del Parlament acusa els partits d’haver-se acomodat en l’autonomia.

És veritat que els partits, ara i abans, aquí i a tot arreu, són organitzacions jeràrquiques, amb un sol objectiu: el poder. Primer conquerir-lo i, un cop conquerit, conservar-lo. I per aconseguir-ho acostumen a estirar i arronsar la ideologia, els terminis, les prioritats, l’estratègia, la tàctica i fins i tot els lideratges. Si això ja és així normalment, què no els passarà a uns partits com els independentistes catalans, que han tingut líders a la presó, que tenen líders a l’exili o inhabilitats i que estan sota l’estricta vigilància de l’Estat. 

Ara bé, en les paraules de Borràs, en això que els partits s’han acomodat a l’autonomia, hi ha aquell ressò de les paraules del president Torra poc abans de ser inhabilitat, quan va dir: "He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l'autonomia".

Jo no hi estic d'acord, i em sembla que el dilema entre gestionar l’autonomia i avançar cap a la independència és fals. Els límits de l’autonomia ja els sabem, però no és poca cosa governar la sanitat, l’educació o l'ordre públic, amb els seus milers de milions d’euros anuals.

Quina seria l’alternativa? No tenir aquest poder? L’independentisme estaria millor a l’oposició? Que governi el PSC? ¿I a Madrid també, millor que governi el PP i VOX, si pot ser? El que està fent Pedro Sánchez ja ho sabem, però ¿de debò que l’independentisme necessita el “com pitjor millor” per sentir-se carregat de raons? Doncs quina poca convicció. Quina poca confiança en les pròpies forces.

A part que l’autonomia de còmode no en té res, vull dir que un conseller d’Economia sempre fa curt, o la d’Universitats ha d’empescar-se solucions imaginatives (com si no tingués prou feina) perquè els exàmens de selectivitat es facin en català sense haver de donar explicacions a un jutge.

No, el problema no pot ser tenir eines, el problema sempre és no tenir-ne, i la Generalitat autonòmica és una eina insuficient, però ho és. A veure si el problema serà guanyar eleccions i ostentar el Govern. El problema és com avançar amb el que hi ha, però com que no hi ha estratègia compartida, els partits tornen a la casella de sortida: mantenir-se en el poder.

Ahir l’ACN va penjar un altre fragment d’una entrevista amb el president Aragonès en què va formular una proposta sense gaires concrecions per avançar: "Ja és hora d'una proposta inclusiva. D'una proposta de solució del conflicte polític i una proposta que permeti que a la ciutadania de Catalunya se la tracti com a major d'edat. I, per tant, jo també treballaré perquè pugui haver-hi aquesta proposta àmplia. Que ja l'estem defensant ara en els seus fonaments, que és l'exercici del dret a l'autodeterminació. Però caldrà una proposta molt més àmplia".

Traducció: quan el president parla de fer una “proposta àmplia” per l’autodeterminació més enllà de l'independentisme, vol dir incorporar els comuns, sobretot ara que Podem governa a Madrid, a la pressió pel referèndum. Sobretot perquè amb la CUP enrocada i Esquerra dient que no al PSC, els únics que li poden permetre aprovar els pressupostos a Aragonès, igual que l’any passat, són els Comuns. La proposta del president és tan àmplia com lenta i previsible. 

Bon dia.