L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Finançament i tots els que deien que la independència no era realista'

Ahir va passar un fet inèdit fins ara, que és que el govern català va dir públicament que no estava d’acord amb el govern espanyol. No és menor perquè estem parlant de dos governs socialistes, amb un president de la Generalitat que anteriorment havia estat ministre espanyol i amb una portaveu del PSOE que és del PSC. O sigui, que quan dos grups tan semblants discrepen en públic és notícia.

Han topat per l’ordinalitat, absent de l’acord de la bilateral d’abans-d’ahir. El Govern ha dit que hi ha d’haver ordinalitat i a la Moncloa hi han respost que era una qüestió que s'havia de tractar amb totes les autonomies, “en el marc de la reforma del finançament autonòmic”. 

El Govern ha fet el pas de publicitar el seu desacord amb Madrid perquè Esquerra, que aguanta l'executiu aquí, no pot dissimular que la bilateral de l’altre dia va ser decebedora. I va activar figures com Dolors Bassa i Carme Forcadell per dir que l’acord era “una altra presa de pèl”, que s’assembla bastant al que va dir Turull de Junts: “Una aixecada de camisa”.

Aquest matí, a la sessió de control al Parlament, Esquerra li ha bellugat la cadira a Salvador Illa lleugerament, molt lleugerament, quan el portaveu republicà, Josep Maria Jové, li ha dit que la bilateral va fer curt. I que, si no rectifica, la legislatura trontollarà perquè no tindrà pressupostos. No pateixin, que si aquest avís fos un terratrèmol, seria un sisme de grau. Què li ha respost el president? Illa s’ha tornat a comprometre amb els acords amb Esquerra pels quals va ser investit (singularitat, ordinalitat) i s’ha defensat amb l’argument que aquí l’acord sembla poca cosa i en canvi, a Madrid, els sembla que Espanya es trenca. Ha donat molta importància al fet que s’han creat les bases d'un nou model de finançament, però a admès a Esquerra amb un “té raó” que queda feina per fer. 

La discussió sobre el finançament és cansadíssima per moltes raons, sobretot perquè fa dècades que dura, però és molt interessant. Sobretot per dues raons. Tots els que durant els anys del Procés van dir que la independència era una quimera i que estaven per objectius realistes, ara topen una vegada més amb la crua realitat: la quimera és millorar el finançament de Catalunya. Ara no tenen més remei que posar-se al costat de l’ordinalitat. Les cambres de comerç, Pimec, FemCat, el RACC, el Col·legi d’Economistes, Fira de Barcelona… tots es van manifestar ahir a favor de l’ordinalitat.

I la discussió és interessant, també, perquè tots els espanyols que sempre han acusat Catalunya d’insolidària, ara surten a dir que sense els diners de Catalunya no podran pagar les nòmines, com va exposar Ayuso, sense anar més lluny. Aleshores, en què quedem: érem solidaris o no? Pregunta retòrica, esclar. 

Bon dia.