L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Immigració i hipocresia'

Tornem d’un cap de setmana llarg, a les portes de les obligacions socials i les compres de Nadal, i avui sentiran a dir que hi ha enquestes que diuen que els votants del PP donen més valor a la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, que no pas al president del partit, Núñez Feijóo. Però mentre el dia a dia marca l’agenda immediata, el corrent de fons és molt fort, tan fort que ja està condicionant l’agenda immediata. I és que estem assistint a un canvi d’època. Només cal llegir la notícia que obre la nostra portada d’avui:

“La Unió Europea avala crear camps de deportació com els de Meloni”. El nou pacte preveu que cada estat membre pugui enviar a un tercer país els migrants no desitjats i que les persones deportades es puguin quedar als camps indefinidament mentre s’avalua el seu cas.

Els països de la Unió van aprovar aquesta mesura amb la posició en contra d’Espanya, que es va quedar bastant sola, amb el suport parcial de Portugal i França, segons el que explica el nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda. Com que la immigració és un fet imparable i nombrós, cal destinar molts esforços a gestionar-la. Però a part que la mesura pot ser complicada i cara, fixa un precedent molt delicat per a un espai de drets humans com és la Unió Europea. Perquè et poses a construir camps de deportats i avui hi envies els immigrants irregulars i demà… ves a saber qui hi acabes enviant. Ja saben el que sempre hem afirmat: qualsevol cosa que li puguin a fer a una persona ens la poden fer a nosaltres.

Es pot dir que a Europa no hi pot venir tothom, que la immigració pot saturar els serveis públics, que no tenim diners per pagar-ho, etc., i hi ha part de veritat en aquesta observació. Com n'hi ha en el fet que molts immigrants, també els que no tenen papers, venen perquè algú d’aquí s’aprofita de la seva feina amb un salari baix o en negre. I al qui té aquest negoci no li importa gaire que l’immigrant sigui demandant de sostre o d'ajudes socials o de sanitat o educació. No s’hi val anar amb la pancarta antiimmigració de dia i tenir una cuidadora estrangera per al pare o la mare de nit. No dic que la gestió de la immigració sigui fàcil, ni que pugui venir tothom, que ja els integrarem, però precisament perquè no és fàcil els camps d'immigrants deportats fora de les fronteres de la UE però pagats per la UE semblen una solució màgica, més aviat destinada a espantar futurs immigrants perquè s’ho pensin dos cops abans de venir. Espòiler: vindran igual, perquè fugir de la gana o buscar un futur millor és un motor humà imparable.  

Amb aquest moviment dels camps d’immigrants deportats, la Unió Europea acaba de donar-li la raó a Donald Trump. Aquest cap de setmana els Estats Units han donat a conèixer la seva nova estratègia de seguretat nacional, i gairebé tot gira al voltant de la idea que cal protegir els EUA de la invasió de la immigració irregular. I que estem a punt de veure la desaparició de la civilització europea. I que cal ajudar les forces d'extrema dreta que volen frenar la invasió. 

Una veu de la Unió s’ha alçat contra aquest memoràndum nord-americà, la del president del Consell Europeu, António Costa, que hi ha vist una mena de nova confirmació oficial que els Estats Units volen afeblir, dividir i si és possible acabar amb la UE. En una paraula, que avui els Estats Units són menys aliats d’Europa que ahir. Per què ho fan, tot això, els Estats Units? No es perdin aquest article de la periodista Carme Colomina, experta en Unió Europea, on escriu:

“Per a la Casa Blanca, l’intervencionisme clàssic i les ingerències digitals van de bracet. Es permet interferir directament en el sistema democràtic europeu, en una clara aliança entre poder polític i poder tecnològic nord-americà. Per això el secretari d’Estat, Marco Rubio, considerava que la multa de 120 milions d’euros que la Comissió Europea va imposar divendres a la xarxa social d’Elon Musk, per falta de transparència en la publicitat, «no és només un atac contra X, sinó un atac contra totes les plataformes tecnològiques americanes i el poble americà per part de governs estrangers». Per la seva banda, Musk reclamava, en una piulada, la dissolució de la Unió Europea. Són els mateixos gegants tecnològics que se serveixen de les deslleialtats internes entre socis europeus per eludir impostos des d’Irlanda o els Països Baixos”.

Per divisió interna, amb Putin a un cantó i Trump a l’altra, la idea de la Unió Europea, el nostre marc legal, aquell que ens dona la moneda i part del passaport, trontollen. I aquest corrent de fons ho amenaça tot si Europa no decideix què vol ser.

Bon dia.