L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'emoció de Montserrat'

Després d’un cap de setmana d’emocions populars diverses (l’enterrament del papa Francesc, la Copa per al Barça a la final de Sevilla i la processó de Montserrat), aquest matí torna la crua realitat en forma de tres decisions importants.

La primera, l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Segons informa El Periódico, la Comissió Nacional del Mercat de la Competència pensa aprovar l’opa aquesta setmana, “amb unes condicions reforçades però acceptables per al banc basc”. I si això és així, la decisió final d'autoritzar l’opa quedarà en mans del govern de Pedro Sánchez. Raons per oposar-s’hi? Ni al govern d’Illa a la Generalitat, ni a Junts ni a Esquerra, de qui depèn Sánchez al Congrés, ni a la societat catalana que busquen “normalitzar” no els agrada l’opa. Raons a favor d’autoritzar-la? Una ingerència política en una qüestió de mercat perjudicaria la imatge de seguretat jurídica d’Espanya davant d'inversors internacionals.

Dos, l’amnistia. La Razón afirma avui que els lletrats del TC que han de redactar la ponència ja han enllestit la redacció i que avalarà l’amnistia.

I tres, les entitats per la llengua es preparen per a una sentència desfavorable del TC sobre el català a l’escola que, segons el que fonts jurídiques han expressat a l’ARA, tombarà el decret del govern d’Aragonès que frenava fixar percentatges de castellà a l’escola. El resultat final de la sentència és incert, però, en tot cas, l'ús social del català està tocat, no hi ha Pacte per la Llengua a la vista, i això que PSC, Junts, Esquerra, Comuns i CUP són una gran majoria al Parlament. Compte, perquè si l’escola fa la seva feina a Primària, que és convertir en catalanoparlants tots els alumnes, vinguin d'on vinguin, però després el català no cal per guanyar-se la vida a Catalunya, estem perdent el temps i fent-nos trampes. El problema és urgent. 

Mirin l’observació que fa avui l’Àlex Gutiérrez al Pareu Màquines. Audiències de la final de Copa a Catalunya: TV3 34’9%. TVE: 30’1%. Dues hipòtesis per explicar aquesta víctòria de TV3 per la mínima: que a TV3 li costa arribar a nous públics, que la llengua ha estat una barrera per a un terç de persones que viuen a Catalunya. La TV·, o la llengua, i per tant el país, conclou Gutiérrez, poden ser més febles del que ens pensem. 

Mentrestant, la talla de la Mare de Déu de Montserrat va tornar a sortir ahir en processó per l’esplanada del monestir, en un acte del Mil·lenari al qual van assistir unes cinc mil persones. La sortida en processó no s’havia fet en aquest segle XXI i al segle XX es va fer dues vegades, o sigui que era festa grossa. De com va anar el matí, els deixo amb el final de la crònica que en fa l’Empar Moliner:

“Una senyora plora. Però n’hi ha molta, de gent que plora, allà asseguda sota el sol. Alguns, en silenci, desolats o meravellats, i d’altres sorollosament, fora d’allà. La seva emoció, que voldria sentir, m’emociona”. Ploren en connectar amb records dels pares, o dels avis, o de la seva pròpia infantesa. Ploren per la suma de muntanya serrada, Moreneta, Virolai i catalanitat, o perquè tenim més set espiritual del que sembla (com també s’ha vist a Roma, amb l'enterrament del papa Francesc) pel que sigui. Però l’emoció viscuda ahir a Montserrat ens recorda que el país és viu. La qüestió, sempre, és creure-s’ho i anar-hi.

Bon dia.