L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El mal no prevaldrà" (Lleó XIV)

Avui només hi ha un nom, i una notícia, Robert Francis Prevost, de 69 anys, és el nou papa amb el nom de Lleó, Lleó XIV. Lleó XIV no va desaprofitar la seva primera aparició. No va ser una salutació més o menys improvisada sinó que va llegir un discurs. Un discurs on va fer servir set vegades la paraula pau. El papa Prevost sap com està el món al qual parla. Cauen les bombes a Gaza, sonen els canons a Europa, que es rearma, i les autoritats fan crides als ciutadans a estar preparats per a emergències. Una internacional de l’odi contra els immigrants, els pobres, els exclosos o, simplement, els que pensen diferent, està triomfant a les xarxes i a la política. I per això, del seu discurs destaca una frase que gairebé podria ser el lema del seu pontificat:

“El mal no prevaldrà”. Sigui quina sigui la forma que prengui aquest mal, guanyarà el bé. Quan dèiem que molta gent volia veure en el nou papa un contrapès moral dels vents que bufen des de la Casa Blanca, ens referíem a una frase com aquesta, que segur que va enviar molta gent a dormir més tranquil·la: “El mal no prevaldrà”. En aquestes pàgines hi trobaran la informació, l’anàlisi i, molt especialment, els reptes a què s'enfronta el nou papa: tolerància zero, càstig i reparació en els abusos sexuals comesos per religiosos, obrir molt més l’Església a les dones, els laics i els capellans casats.

Robert Francis Prevost va néixer a Chicago, fill d’immigrants, ha passat dècades com a missioner al Perú, on el van fer bisbe, va ser prior dels agustins i té les dues nacionalitats, nord-americana i peruana. El papa Francesc el va portar a Roma com a responsable dels bisbes (o sigui, que coneix la maquinària vaticana i els noms d’aquells que fan carrera) i Francesc mateix el va nomenar cardenal el 2023.

I sí, com els mitjans dels Estats Units no paren de titular, és el primer papa dels Estats Units, no el primer papa americà (el primer americà va ser Francesc), però als Estats Units, Amèrica forma part del nom del país i se l’agafen tota, sempre. Més enllà d’això, fixin-se com hem arribat a un papa americà. Molts catòlics nord-americans han pensat que mai veurien un papa del seu país, i la raó és aquesta: els Estats Units pesen tant al món que només faltava un papa americà. Què ho ha fet possible, ara? Doncs, que els Estats Units, sense haver perdut pes, han escollit un president que és el cap de colla d’una ofensiva nacionalista en les relacions internacionals que traspua egoisme en totes les seves polítiques i que menysprea els drets humans. En aquest sentit, Lleó és un contrapès nord-americà a Trump, és una resposta a Trump i a la multinacional de l’odi.

Serveixi com a exemple el tuit que al febrer l’aleshores cardenal Prevost, el futur Lleó XIV, va enviar de resposta al vicepresident J.D. Vance:

"J.D. Vance està equivocat: Jesús no ens demana que posem un rànquing en el nostre amor pels altres". Vance havia dit que primer s’ha d’estimar els de casa per justificar les deportacions i la cancel·lació de l’ajuda internacional. 

Finalment, ara tots som molt bons explicant el que ha passat al conclave, però en podem inferir que, com els dèiem ahir, a Parolin se li van veure molt les ganes de ser el favorit, i que Francesc va deixar pistes clares en favor de Prevost. I per això, els cardenals van anar per feina. Sobre haver-se posat Lleó de nom, com escriu avui en Toni Soler, "un lleó per protegir el ramat". Lleó XIII és el papa que crea la doctrina social de l’Església amb l’encíclica De rerum novarum (Sobre les coses noves), i, per cert, també el que designa oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya.

Bon dia.