L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Montero, Le Pen i la justícia'

Avui, dues notícies de justícia, molt importants. A França, han inhabilitat Marine Le Pen per frau en la contractació d’assistents al Parlament Europeu. 

La sentència és dura, perquè encara que no entrarà a la presó, no podrà presentar-se a cap elecció en els pròxims 5 anys, i a més a més, aquesta inhabilitació pot ser d'aplicació immediata.

No cal dir que tant Le Pen com l’extrema dreta mundial han posat el crit al cel pel que consideren una condemna política per apartar-la del poder. “Soc la favorita de milions de francesos”, va dir. Hauria guanyat segur les eleccions presidencials del 2027? No, els convido a llegir l’anàlisi que publiquem avui de Josep Ramoneda, que fa dècades que coneix i segueix la vida política i cultural a França. Ramoneda diu que el problema de França és el de tot Europa, no només que pugi l'extrema dreta, sinó que la dreta tradicional està desorientada (tant o més que l’esquerra, sigui dit de passada). Le Pen, ella, personalment, era el gran actiu. El número 2 que hi posaran ara no tindrà tant de ganxo, però la condemna provocarà un efecte rebot o, com diu Carme Colomina, victimitzarà Le Pen, com les condemnes sobre Trump el van victimitzar. Hi ha molta gent que troba en una condemna del sistema la prova que el sistema els va en contra, i per tant com més condemnen el seu candidat, més el voten. Amb Le Pen o sense, la destrucció de classes mitjanes fa sonar com a còmplices, si no com a inútils, els discursos dels partits de tota la vida.

I una altra sobre justícia, a Espanya. El TSJC revoca la sentència a Dani Alves i l’absol. I la vicepresidenta espanyola Montero diu això:

"Quina vergonya la sentència de Dani Alves. Quina vergonya que encara es qüestioni el testimoni d'una víctima i es digui que la presumpció d'innocència està per davant del testimoni de dones joves, valentes, que decideixen denunciar els poderosos, els grans, els famosos".

Posar a sobre de tot la presumpció d’innocència és fonamental en un estat de dret. S’entén l’estat de xoc: un jutge instructor envia Alves a presó provisional i l'hi té durant 14 mesos, el tribunal sentenciador va considerar provat que va violar una dona i el va condemnar a quatre anys i mig de presó. I ara el TSJC diu que l’agressió sexual no està provada. En què quedem? Com és que un tribunal ho va veure tan clar i el següent també, però en sentit contrari? 

Fa ballar el cap, en uns tipus de delictes, la condemna dels quals està suposant un enorme i necessari canvi cultural. Però per més que sigui difícil denunciar, la presumpció d'innocència és bàsica i a la vicepresidenta Montero se li va escapar la demagògia i el populisme per la boca.

I per acabar, un avís intern: demà marxo a Itàlia, a la Pulla, amb un grup de subscriptors de l’ARA. Això vol dir que l’anàlisi diària aquí, al plató del diari, tornarà dimarts que ve, en què segur que hi haurà món. Ara, tot el que pot passar en una setmana no fa preveure fàcilment quin món serà aquest exactament. Fins aviat. 

Bon dia.