L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tot per la pàtria'

"Fixin-se en la pregunta de Robles: 'Què ha de fer un estat?' Home, si és una dictadura, espiar. Si és un estat democràtic i de dret ha de justificar molt millor el recurs als serveis secrets"

2 min

El CNI va espiar les negociacions entre ERC i els comuns per fer govern a Barcelona després del resultat de les eleccions municipals del 2019 en què Esquerra va guanyar en vots i van empatar a regidors, segons va publicar ahir La Vanguardia.

Els serveis secrets van aconseguir autorització judicial per infectar amb Pegasus el mòbil d'una de les persones que feien d'interlocutores entre els dos partits. Així ho certifiquen els documents que va exposar la ja exdirectora dels serveis secrets, Paz Esteban, en la seva compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés. O sigui que el CNI va anar davant el jutge del Tribunal Suprem, va oferir una exposició detallada del seu interès per conèixer l'estat de les negociacions i el jutge va dir que endavant.

Fins ara sabíem que hi va haver una operació en superfície, la de Valls, per impedir una alcaldia independentista a la capital de Catalunya, però no sabíem que l'Estat hagués recorregut a l'espionatge per impedir-ho. Les suposades elits barcelonines finançant Valls i els diners públic pagant espionatges.

Espiar un negociador polític és espionatge polític. Ja sé que n'estem tips, d'això, que tenim altres problemes, i tampoc no ho subratllo per excitar la indignació tan pròpia d'aquests anys i que no ens ha portat enlloc. Sé que dic que espiar un negociador polític és espionatge polític i puc sentir l'Estat dient "i què?" Si és per espiar independentistes, i què que espiem. És la doctrina Robles: què ha de fer un estat? Però crec que és intolerable i que cal que el govern espanyol continuï donant explicacions. Per què fixint-se que la pregunta de Robles era "què ha de fer un estat?" Home, si és una dictadura, espiar. Si és un estat democràtic i de dret ha de justificar molt millor el recurs als serveis secrets. Però, com diu sàviament avui Sebastià Alzamora a la seva columna:

"És el quid de la qüestió: el nacionalisme espanyol no veu contradicció ni problema entre intervenir els drets i les llibertats fonamentals de la ciutadania i declarar-se, al mateix temps, una democràcia no ja plena, sinó pleníssima. No, si és per evitar una secessió". El rei Felip VI va dir "A por ellos!" el 3 d'octubre del 2017 i els aparells de l'Estat van acatar l'ordre.

És difícil jugar la partida democràtica si et fan jugar en un camp que fa pujada. Però per més escandalós que sigui, això no ens hauria de venir de nou. El problema és la resposta que hi donin els independentistes i els demòcrates als quals repugnin els espionatges polítics, de manera que s'eviti allò que comenta avui Salvador Cardús a la contraportada:

La Unió Europea, club d'estats i el govern espanyol busquen "la domesticació i l'esmorteïment de l'aspiració sobiranista. Reconduir l'independentisme cap a expressions dividides, radicalitzades i minoritzades, que siguin fàcils de criminalitzar i d'arraconar políticament i socialment". Diu Cardús: "No ens volen desapareguts, no: ens volen ferits i ressentits. Seria bo no perdre-ho de vista".

Bon dia.

stats