L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De Puigdemont i l'enquesta del CEO al lapsus de Feijóo'

L’enquesta del CEO en què Aliança Catalana empata en escons amb Junts encara cueja i de seguida en parlarem. Abans, un moment d’aquest matí a la sessió del control del Congrés. Feijóo, esclar, ha preguntat a Sánchez per la condemna al fiscal general (de la qual, per cert, encara no tenim la sentència) i Sánchez, tot i viure amb l'aigua al coll, rodejat d’imputats i sense poder aprovar pressupostos, ni s’ha despentinat:

Sánchez: “Entre periodistes que exculpen en el seu testimoni a la sala segona del Suprem el fiscal general de l’Estat i el cap de gabinet de la senyora Ayuso, que diu que efectivament va mentir per propagar una notícia falsa i poder cobrir les vergonyes de la parella de la senyora Ayuso, aquest govern i jo mateix estem sempre amb la veritat”.

Amb habilitat: si el govern està amb la veritat, el Tribunal Suprem està amb la mentida. I llavors ha passat un d’aquells moments ridículs, perquè havien de ser contundents i han fet figa. Saben que s’acaba d’estrenar una sèrie sobre el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, basada en el llibre de Javier Cercas titulat Anatomía de un instante, en què es retrata, entre d’altres, el president Adolfo Suárez. A Feijóo li han preparat una bona idea: com es dirà la sèrie que algun dia es rodarà sobre la presidència de Pedro Sánchez? "Anatomia de què?"

Feijóo: “Sap una cosa? Algun dia es rodarà una sèrie de televisió sobre els seus anys de president i es titularà...”

Quan ho anava a dir s’ha trabucat amb “anatomía” i, com que se li ha acabat el temps, el micròfon se li ha apagat i no se l’ha sentit. En comptes d'“Anatomía de un instante”, Feijóo volia dir “Anatomía de un farsante”.

Sobre l’enquesta del CEO i l’anàlisi d’ahir, que va suscitar nombrosos comentaris a la nostra web, i en què comentàvem que Junts i el seu líder, Carles Puigdemont, havien de fer front a la realitat, per més que això només sigui una enquesta. Doncs bé, Carles Puigdemont no nega “en absolut”, i això és important remarcar-ho, la tendència d’Aliança Catalana a l’alça. I sap, de primera mà, perquè l'hi diuen els seus alcaldes, que votants de Junts diuen que votaran l’extrema dreta. Però Puigdemont fa notar que a l’enquesta s’ha preguntat a molta més gent del PSC o d’Esquerra de la que en realitat va votar aquests dos partits i molta menys gent de la que va votar Junts, i que, per tant, amb aquest biaix, no es pot donar per fet que a les eleccions hi haurà l’empat que pronostiquen les enquestes. Aquesta és la posició de Puigdemont, que, a més, fa notar que a mesura que s'acosta el desenllaç de l’amnistia creix la pressió sobre la figura política de Puigdemont, de manera que es neutralitzen els efectes del seu eventual retorn. 

Perquè ja fa temps que hem descobert que els fets són importants però que el relat també, i que tothom posa molts recursos perquè el relat els sigui favorable. En aquest sentit, no es perdin la crítica televisiva de Mònica Planas sobre la imatge de Jordi Pujol que hem vist aquests dies, en què ha començat el seu judici i el de la seva família. La imatge que ha fet portades, com aquesta d’El País, d’ahir.

Diu Mònica Planas: “Pujol ensorrat davant la pantalla, en un estat de severa fragilitat, s'utilitza gairebé com un veredicte visual. És com si aquesta exposició formés part de la pena a complir”. En resum: que ningú no oblidi que estan jutjant Pujol. 

Bon dia.