L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quina força pot fer la palanca de Junts?'

"Ara es reprodueix dins de Junts el debat entre els que creuen que els signes del temps diuen que cal anar molt amb compte amb cedir espais de poder i els que volen continuar la confrontació"

2 min

Qui més qui menys ha comentat aquests dies que l’Estat t’espia, o no executa la inversió pressupostada, o els tribunals interfereixen en el català a l’escola, o no reuneix la taula de diàleg “i aquí no passa res”. La següent pregunta és què podria passar, tenint en compte la dubtosa capacitat de mobilitzar de partits i entitats independentistes i la receptivitat d’una societat que per més conscient que sigui de la situació que viu el país, sent la frustració de l’octubre del 17, i, sobretot, l’impacte social de la pandèmia i, ara, de la guerra a Ucraïna.

Doncs bé, els dèiem ahir que Junts es proposava sortir del que Puigdemont en diu la letargia, i avui Núria Orriols obre les pàgines de Política amb el redactat d’una ponència en què Junts es planteja la possibilitat de sortir del Govern en el seu nou full de ruta. Diu el text:

“Junts considera que el recorregut de la taula arriba definitivament al seu final. Per aquest motiu, Junts proposa que el primer d’octubre del 2022, es produeixi un punt d’inflexió i plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”.

Aquest és un text enviat a les bases perquè en facin esmenes i s’acabi votant d’aquí un mes, no vol dir que ja estigui decidit sortir del Govern. Entre altres coses, perquè dins de Junts hi ha molta gent que no ho vol: troben que un partit amb vocació de Govern no ha d’abandonar el Govern i menys a les portes de les eleccions municipals, i menys quan les necessitats socials es disparen. És a dir, que ara es reprodueix dins de Junts el debat entre els que creuen que els signes del temps diuen que cal anar molt amb compte amb cedir espais de poder i els que volen continuar la confrontació. Però, en tot cas, el que és un fet és que Junts posa pressió perquè alguna cosa es mogui en el panorama, en la línia del que ens deia ahir Toni Comín des d'Estrasburg. “Fins i tot la taula de diàleg només prosperarà en la mesura que la part catalana tingui capacitat de pressionar”. Certament, Pedro Sánchez ha de tenir algun incentiu per moure’s. Una altra cosa és que Junts tingui prou força per fer palanca.

I del dia, un apunt del rei Joan Carles. Avui és notícia perquè, segons publica El Mundo, l'Agència Tributària ha requerit l’emèrit amb diverses sol·licituds d'informació sobre les despeses derivades en caceres a què va acudir després de la seva abdicació com a cap de l'Estat l'any 2014. 

Això passa el dia que sabem que Joan Carles no tornarà a Espanya aquest estiu, en contra del que va dir al seu cercle. I no tornarà perquè, segons el que explica El País, a la reunió de Felip VI amb el seu pare, ara quan va tornar a Madrid, Felip de Borbó li hauria dit a Joan Carles que “el xou que es va muntar no es pot tornar a repetir”. El descrèdit d’un viatge que va acabar amb “explicacions, de què?” ha estat majúscul, fins i tot per a la mateixa empresa.

Bon dia.

stats