L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La reforma de la sedició és un bon pas que fa curt i té incògnites'

Falten molts detalls encara i a partir d’avui mateix sentirem moltes interpretacions jurídiques de l’abast del que va anunciar ahir Pedro Sánchez:

"Demà mateix els 2 grups parlamentaris que estan al govern, el PSOE i Unides Podem, presentaran una iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició, per canviar-lo per un delicte que serà més o menys homologable al que tenen altres democràcies europees; Alemanya, França Itàlia, Bèlgica, Suïssa... I, en conseqüència, les penes per aquests delictes ,doncs seran les penes que ara s'estan catalogant en codis penals de democràcies europees en les quals nosaltres ens volem identificar i assemblar".

Estava incòmode Sánchez, no estava convencent, estava justificant, saben que li dirien de traïdor en amunt. Què vol dir tot això. Doncs que es deroga el tipus penal, desapareix el nom de "sedició" del Codi Penal, però se’n crea un de nou de “delictes públics greus” i les penes d’aquest nou delicte serien de fins a 5 anys de presó, quan el de sedició comportava fins a 15 anys de presó. 

¿Això és tant com admetre que els fets de l’1 d'Octubre van ser delicte? Per a alguns, sí; per a d'altres, dependrà de la redacció, perquè si per desordres greus cal violència, és clar que allà no hi va haver violència.

En tot cas, Sánchez homologa aquests tipus de càstig als que es preveuen als codis penals europeus i desapareix un delicte que era del 1822.

A qui beneficia? Encara no se sap del cert, però potser Junqueras i Turull veuran reduït el temps d’inhabilitació. Al president Puigdemont ja no se’l pot extradir per sedició, però sí per malversació, que poden ser fins a vuit anys i, per tant, segur que li demanarien presó preventiva fins que no el jutgessin.

L’anunci de Sánchez crea una situació molt curiosa: el Suprem, Marchena, volia rebel·lió; al final, quan van veure que allò no s’aguantava, van optar per la sedició i van dir que de cap manera podien ser desordres públics. Ara que ja no és sedició, i si no eren desordres públics, ¿acusarien els exiliats de rebel·lió?

Tornarem a tenir, doncs, profunds debats jurídics i durant dies, perquè ara comença la tramitació de la reforma del delicte al Congrés, i en qüestions de lleis una senzilla coma pot enviar algú a la presó o no. Ara la batalla pel relat, per si això és poc, o molt, si és una traïció a Espanya o als independentistes condemnats i a l'espera de judici, no ha fet més que començar. Tuit del president Puigdemont ahir a la nit:

Alguns ho celebren i ho venen com si fos la derogació del delicte. Però no és el mateix. El delicte no es deroga: se li canvia el nom i s’anuncia una rebaixa de penes. Alerta.

El president Aragonès, en canvi, ha volgut donar solemnitat a l’anunci de Sánchez i ha parlat al país des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat.

"Avui fem un pas important per posar fi a la repressió sobre el moviment independentista. Per aprofundir en el procés de desjudicialització. I retornar el conflicte amb l'Estat a la política, tal com vam acordar que passaria abans de finalitzar l'any en la reunió del juliol en la taula de negociació. Avui, doncs, s'inicien els tràmits per derogar el delicte de sedició. Hem arribat a un acord amb el govern de l'Estat per eliminar el principal delicte pel qual van ser condemnats les preses i els presos polítics a 100 anys de presó per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre de 2017".

Notin que Sánchez parla de reforma; Aragonès parla de derogació. Aragonès treu pit, ja ho va dir dimarts, si ho recorden, en la sessió de control, quan va dir a Junts que feien “retòrica buida” i que la llista del que havien aconseguit amb el diàleg la tindrien el 31 de desembre. Segur que Aragonès ja sabia alguna cosa del que estava a punt de passar.

¿L’anunci de Sánchez d’ahir és un fruit de la taula de diàleg? Sí i no. A la taula se n’ha parlat. Però el que desencalla la reforma són dues coses. La necessitat de vots que té per als pressupostos. Si no, Sánchez no es mou. Fonamentalment es mou per la seva supervivència. I ara ja ens en porta dues: indults i reforma del delicte de sedició.

I per què ara sí que ha estat possible? Molt senzill: perquè el PP va trencar el pacte per renovar el CGPJ. Ara Sánchez s’ha quedat sol i sense pacte, sí, però amb les mans lliures per fer l’acord amb Esquerra.

Esquerra treu pit davant Junts: dèieu que del diàleg no en sortia res, doncs aquí ho teniu. Ara el que és evident és que d’amnistia i d’autodeterminació, que eren els objectius d’Esquerra, res de res.

I la dreta i la ultradreta espanyola ja s’han conjurat per tornar a la sedició el dia que governin. I que Sánchez és un traïdor.

Sánchez pone siempre su interés político por encima del de España. Es una irresponsabilidad histórica corregir el trabajo del Supremo de la mano de los condenados y una gran ingenuidad porque el independentismo nunca, jamás, se conforma.

Aquesta reforma és un bon pas, però fa curt, perquè, amb la nova llei a la mà, hi hauria jutges que dirien que l'octubre del 17 van ser desordres greus i algú encara podria acabar anant a la presó. O a partir d’ara, perquè un independentista al carrer, per a alguns jutges espanyols, ja és un desordre greu. O que el va fer Puigdemont va ser rebel·lió. 

Ho haurem de veure. Bon dia.