L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Viqui Molins, avui ha mort una dona santa'
Si categoritzem els mèrits de les persones d'acord amb la tradició de l’Església catòlica, no trobo una altra paraula per definir els mèrits de Viqui Molins que resumir-la com a santa. Per això els deixo amb el seu pensament sobre què era la felicitat
Avui fa un mes que va jurar com a president dels Estats Units, i Donald Trump ha posat el món cap per avall. En el capítol d’ahir, i amb el seu habitual repertori de mentides, Trump va dir que la guerra d’Ucraïna la va començar Ucraïna, com si Putin no hagués envaït el seu veí, i va titllar Zelenski de dictador. L'abraçada de Trump a Putin, l’abraçada dels Estats Units a Rússia, mai havia estat tan descarada i tan vergonyosa. Per això dic que Trump ha posat el món cap per avall.
Però avui és notícia una persona que podríem situar als antípodes de Trump, perquè no ha odiat, ha estimat. Ha mort Maria Victòria Molins, Viqui Molins, als 88 anys. Monja teresiana, professora de llengua i literatura, escriptora, filla de casa bona, que els últims trenta anys de la seva vida els va dedicar als més pobres. Anava un cop a la setmana a la presó a visitar els presos que mai no tenien una visita. Va cofundar l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, on cada dia donen esmorzar, dinar i sopar a centenars de persones gràcies a la feina de centenars de voluntaris. Sort n’hi va haver del Santa Anna durant la pandèmia, a Barcelona. Han posat pisos a l’abast de gent que dormia al carrer, i ofereixen assessorament laboral, papers… El 2018 va passar per aquest plató, i parlàvem de la seva feina amb els sensesostre:
"Jo diria els sense res. No tenir sostre vol dir que la família, la feina, el llit, tot els ha anat caient. Són els meus amics estimadíssims des que vaig començar, als anys 90, amb sor Genoveva Masip, i ja vaig veure que les esglésies no han de ser només per pregar sinó també per acollir. És el que feia Jesús".
Avui tinc la convicció que ha mort una santa. Si categoritzem els mèrits de les persones d'acord amb la tradició de l’Església catòlica, no trobo una altra paraula per definir els mèrits de Viqui Molins que resumir-la com a santa. Per això els deixo amb el seu pensament sobre què era la felicitat. Bon dia.
"El primer, que no hi ha cosa més important que la persona. El segon, que una religió que no porti a la felicitat no és una religió. Déu és més important que la religió. I el tercer, que per ser feliç s’ha de pagar un preu".
I quin és el preu?
"Pensar més en els altres que en tu mateix. Això és la felicitat. En la parella, en tot, estimar-te a tu mateix i estimar l’altre de la mateixa manera".
