L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vora 5.000 milions equivalen al 70% del pressupost d'Educació'

La notícia del dia és la reunió entre el president espanyol, Sánchez, i el líder d’Esquerra, Junqueras.

És la notícia perquè en pot sortir un acord per a un nou finançament que pot fer que Catalunya recuperi vora 5.000 milions d'euros dels que actualment transfereix a l’Estat. Una dada per entendre la importància dels vora 5.000 milions: el departament d’Educació té un pressupost de 6.800 milions. Estem parlant de molts diners, probablement més diners que mai (això depèn de la recaptació d’impostos que s’assoleixi cada any), però no és la fi dels nostres problemes de finançament.

Aquest matí, a Catalunya Ràdio, Junqueras ha donat a entendre que han aconseguit el respecte per al principi d’ordinalitat, de manera que Catalunya, que ara és la tercera a pagar i la novena a rebre, sigui la tercera a rebre. I s’ha posat una mena de medalla preventiva dient que aconseguir l’ordinalitat “és molt difícil i no ho ha aconseguit mai ningú”. 

La foto d’avui a la Moncloa té un efecte simbòlic –Junqueras encara està inhabilitat perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li l'amnistia– i un de pràctic, sobretot per a Sánchez i per a Illa: amb acords com aquest, continuarà havent-hi legislatura, sobretot a Catalunya, on ara Esquerra tindrà un motiu per negociar els pressupostos d’Illa per a aquest 2026.

Junts ha dit que si això no és un concert econòmic no hi donarà els seus vots al Congrés. Doncs ja els ho diem ara: no és un concert, però si el concert seria tot, votar que no seria res. A Junts li correspon decidir si es queda en el tot o en el res.

Per què es poden fer servir aquests diners? Doncs per no haver de passar per la vergonya que cinc persones que dormien al carrer a Barcelona hagin mort durant l'últim mes, l'última abans-d’ahir. La inhumanitat no es pot cronificar.

Mentrestant, Groenlàndia. No es perdin el desplegament que continuem fent a l’ARA sobre la guerra psicològica americana al territori danès: per què Trump té tant d’interès en Groenlàndia, com hi pot respondre Europa, etc.

Una angoixa existencial s'estén per Europa i Amèrica. L'economia cubana s’enfonsarà encara més sense el petroli de Veneçuela (els cubans han de fer cues de setmanes per comprar benzina), i mirin aquesta foto:

Des que Maduro va ser capturat i traslladat als Estats Units, als carrers de Veneçuela el règim chavista està regirant fins i tot els missatges del mòbil per detenir qualsevol persona que hagi celebrat la caiguda de Maduro. Només cal que vegin la pintada en una paret de Caracas: “Dubtar és traïció”. El patiment de la gent no importa. Esclar que n’hi ha que tenen motius per dubtar. Recordin que vora 8 milions de veneçolans han marxat del país perquè no hi veien futur. 

Per acabar, com que la vida és irònica, saben qui vol prohibir als grans inversors comprar cases unifamiliars? Ho ha dit així: “El somni americà que si fas les coses bé podràs tenir una casa en propietat cada vegada està més fora de l’abast de massa gent, sobretot dels joves americans. La gent és la que ha de viure en cases, no les empreses”. Doncs ho ha dit Donald Trump, i les accions de Blackstone, grandíssim tenidor mundial, van caure a la Borsa de Nova York. Seguirem de prop la proposta de Trump.

Bon dia.