L'anàlisi d'Antoni Basses: "Sabadell 1 - Bilbao 0"
El Sabadell fa un valuós regal polític a Pedro Sánchez (que espera que l'hi torni quan el consell de ministres s’hagi de pronunciar) i a Salvador Illa. És una nova palada de normalització de Catalunya (no definitiva, perquè encara no hi ha amnistia), que ha arribat de mans socialistes i no del PP
És la notícia del dia: el Banc Sabadell torna la seu social a Catalunya després de set anys de tenir-la domiciliada a Alacant.
I tal com fa notar la nostra portada, això té lloc en plena opa. No cal gaire cultura politicofinancera per entendre que el retorn forma part de l’operació per posar-li les coses més difícils al BBVA en el seu intent de comprar el Sabadell i fer-lo desaparèixer.
El Sabadell torna enmig d’una triangulació d’elements. El primer i fonamental: li surten els números. I considera que la tornada no tindrà un càstig comercial entre els seus clients espanyols. El Sabadell té dos de cada tres clients fora de Catalunya.
El segon és que l’anunci del retorn s’ha fet el dia que les accions del Sabadell ja valen més del que n'ofereix el BBVA. L’oferta del BBVA ja fa curt, doncs. El banc basc, que segur que es veia a venir el moviment de Josep Oliu, ha de reaccionar.
I el tercer és que tornant la seu a Catalunya, el Sabadell fa un valuós regal polític a Pedro Sánchez (que espera que l'hi torni quan el consell de ministres s’hagi de pronunciar) i a Salvador Illa. És una nova palada de normalització de Catalunya (no definitiva, perquè encara no hi ha amnistia), que ha arribat de mans socialistes i no del PP, que va ser el gran impulsor de la fugida de seus socials d’empreses de Catalunya. És l’empresa catalana més gran que ha tornat –més gran que Ciments Molins, que va tornar unes setmanes enrere– i pertany a l’Íbex-35. Als socialistes espanyols els interessa molt que sembli que a Catalunya ja no hi passa res, perquè sense els vots catalans no hi ha govern socialista a Espanya. I a Salvador Illa li interessa per raons òbvies. Que el Sabadell torni i es resisteixi a ser comprada és una bona notícia per a les petites i mitjanes empreses catalanes, perquè els crèdits i l'assessorament a les pimes són la joia de la corona del banc del Vallès. I encara que La Caixa és un transatlàntic autosuficient i amb més negoci fora de Catalunya que a Catalunya, li posa una certa pressió per tornar, també.
Amb tot, com explica avui l'Albert Martín, el Sabadell no està salvat i encara hi ha risc de desaparició a causa de l’opa hostil. Continuarà.
Bon dia.
