L'inici de l'estiu ha sigut “fresc” si es compara amb els últims anys

BarcelonaAvui ha sigut un dia fresc en moltes comarques de l'est. A l'aeroport de Girona la màxima s'ha quedat per sota dels 25 graus, cosa que no passava des del 19 de juny. Som en una setmana de temperatures força suportables per a l'època, i en conjunt les últimes setmanes la calor s'ha mantingut a ratlla, si més no en el context dels últims anys. Les percepcions de cadascú diran coses diferents, però el cert és que si es compara amb les dades de l'últim lustre aquest estiu ha arrencat amb temperatures baixes. El canvi climàtic ens està portant a una situació en la qual un inici d'estiu com el d'enguany s'ha de considerar agradable.

Hi ha diferents indicadors que permeten veure-ho. Si es fa una temperatura mitjana global de Catalunya amb dades del juny i de la primera quinzena de juliol, el resultat és que fins ara l'estiu és el més agradable des del 2014. La mitjana se situa més d'un grau i mig per sota de la de l'any passat, i és més de dos graus inferior a les de 2017 o 2015. Per a una temperatura mitjana de tot Catalunya és una diferència molt clara. En tots els anys s'han considerat només dades fins al 15 de juliol.

Criden encara més l'atenció les dades de dies de calor extrema. Enguany les superacions de 35 graus fent servir una mostra de més de 80 estacions del Meteocat se situen en 33, cada superació és una estació i un dia en què s'ha arribat a 35 graus. L'any passat la mateixa dada arribava a 412 superacions. Enguany són poc més d'un 8% de les del 2019. Anys com el 2017 o el 2015 van començar també amb moltes més situacions de calor difícil d'empassar que enguany.

Les dades obertes del Meteocat només permeten dibuixar el paisatge dels últims 10 anys, però algunes sèries més llargues serveixen per veure fins a quin punt la normalitat s'ha alterat en els últims anys. A Lleida, fins ara, aquest any hi ha hagut 3 dies amb 35 graus o més, una dada que entrava en la normalitat a la dècada dels 60 o dels 70, però que en el context actual és un estiu de luxe. L'any passat en aquest moment de l'estiu ja s'havia arribat a 35 graus 19 vegades a Lleida, i el 2017 aquesta dada va arribar a escalar fins a 22. La línia del gràfic, que és una mitjana mòbil de 5 anys, permet veure com la normalitat en l'últim lustre ha esdevingut una cosa molt diferent al que era abans.

De dia les dades ens mostren que la calor no ha sigut gaire forta fins ara, però què ha passat de nit? Aquí la diferència respecte a altres anys ja no és tan clara. El mateix càlcul de superacions de 35 graus aplicat a les nits tropicals dibuixa fins ara un estiu en què ha costat bastant dormir, no tant com en els estius més calorosos de l'última dècada, però no amb gran diferència respecte a la normalitat del mateix període.