Nou rècord d'extensió mínima del gel hivernal de l'Àrtic

BarcelonaLa NASA va fer públics els resultats ara fa uns dies. Segons exposava, cada any el gel de l'oceà Àrtic sol arribar a l'extensió màxima a final dels mesos hivernals, entre el febrer i l'abril. Enguany, el 24 de març l'extensió era de 14,52 milions de quilòmetres quadrats, un valor que representa un nou rècord de mínima extensió de superfície gelada des que es van iniciar les mesures i observacions per satèl·lit l'any 1979. Enguany l'extensió gelada és lleugerament més petita que la de l'any passat, any en el qual es va enregistrar el rècord absolut fins ara. L'any 2015 la superfície gelada va ser de 14,54 milions de quilòmetres quadrats. Els científics de la NASA també destacaven que els 13 màxims hivernals de menys extensió s'han assolit els darrers 13 anys.

El nou rècord respon a les elevades temperatures dels mesos de desembre, gener i febrer arreu del planeta i també a l'Àrtic. Les temperatures s'han situat uns 5,5 ºC per damunt de la mitjana a les zones perifèriques on el gel és més prim.

Els patrons de vent a l'Àrtic durant els mesos de gener i febrer també van ser desfavorables per al creixement del gel, ja que van aportar l'aire temperat des del sud. Segons Walt Meier, científic del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, el que probablement jugarà un paper més important en l'extensió màxima de l'Àrtic en el futur és el fet que s'estan escalfant les aigües dels oceans.

Afegia que, probablement, continuarem veient màxims de gel hivernals cada cop més baixos en el futur a causa de l'escalfament de l'aire i de les aigües. Les aigües més temperades impediran que el gel s'estengui cap el sud per la perifèria com passava abans. Tot i que la superfície del gel marí depèn de les condicions de cada hivern, s'està observant una tendència descendent significativa. Des del 1979 aquesta tendència ha implicat una pèrdua de 1.605.793 quilòmetres quadrats, una àrea que seria més del doble de la de l'estat de Texas.

Meier també apuntava que el registre mínim d'aquest hivern no ha d'implicar, necessàriament, un valor mínim també a l'estiu. Si l'estiu està marcat per temperatures suaus i tempestes, el gel se sol fondre amb més celeritat que no pas si l'estiu és fresc.

Cal recordar, finalment, que la dinàmica al pol Sud és molt diferent. El gel de l'Antàrtida va recular lleugerament al final de l'hivern austral, però la superfície gelada, allà, es manté dins de les mitjanes.