L’art i i la cultura són fortaleses d’Europa. Són font de valors i d’identitat, a més de contribuir al benestar, a la cohesió social i al sentiment de pertinença. La història ens hi ha portat i, dins la història, les civilitzacions grega, romana i àrab n’han definit els fonaments. No és d’estranyar, doncs, la concentració de riquesa cultural i artística que es dona en països europeus grans com Itàlia i Espanya, els països amb més presència a la llista Unesco del patrimoni mundial. I la nostra regió, el sud de Catalunya, hi contribueix significativament, amb Poblet, l’art rupestre i Tàrraco.
Però la història, el patrimoni que ens deixa, els grans artistes, creadors i pensadors del passat no són garantia de nivell cultural actual. Les societats creixen i floreixen però també es marceixen. I, avui dia, els indicadors de nivell cultural del país no són el que la història, el patrimoni i fins i tot la riquesa actual exigeixen.
La publicació anual de l’Eurostat sobre indicadors culturals dona una imatge de la realitat dels diferents estats, i no és pas afalagadora per a Espanya, i sospito que tampoc per a Catalunya. Sent un dels països més grans, el cinquè en PIB i població, les dades d’activitat cultural, tant des del punt de vista individual com global (empresarial i públic), el situen més enllà de la vintena posició en termes d’activitat relativa a població o de PIB.
De poc serveix el desenvolupament econòmic si no s’acompanya de desenvolupament cultural i artístic. Els objectius de riquesa s’han d’unir a objectius de creació i demanda cultural. Altrament, la societat que en resultaria seria una mera productora-consumidora, supeditada a les més avançades. Un clar indicador del paper que l’art té a la societat és la demanda i oferta d’estudis superiors artístics, avui totalment desmembrades i allunyades d’una universitat que, en canvi, sí que és competitiva internacionalment en àmbits de coneixement humanístic i científic. Cal canviar aquesta situació i aconseguir que l’activitat cultural i artística sigui consubstancial al desenvolupament d’una societat basada en el coneixement. Malgrat tota la nostra història i riquesa cultural, de res valdran l’economia i el coneixement si no ens desenvolupem culturalment.
