Espaldamaceta enceta una nova etapa
‘Millor que mai’ és el nou disc de José Juan González, acompanyat per Gerard Joan i Oriol Maymó
RiudomsMillor que mai és el títol del nou treball que fa dos mesos ha editat Espaldamaceta. José Juan González, ànima d’aquest projecte musical des de fa més d’una dècada, està acompanyat en aquest setè disc de Gerard Joan (bateria, sampler i veus) i Oriol Maymó (baix, veus, sampler i sintetitzador). Joan i Maymó es van incorporar a Espaldamaceta durant la gira del disc anterior, Els pares som públic d’un gran espectacle. Els dos músics tenen també una llarga trajectòria musical i havien coincidit últimament a Satèl·lit.
El nou treball l’han creat entre els tres músics i el van començar a parir durant la gira del disc anterior. “Es nota el treball de la banda, i en les cançons hi ha menys tristor, una característica dels primers treballs d’Espaldamaceta”, afima Gerard Joan. Una opinió que comparteix José Juan González, que afegeix: “Per arribar a aquest disc és molt important tota la trajectòria anterior d’Espaldameceta. Ara tenia ganes de reinventar-me, de jugar, de provar coses. He après a escoltar, a confiar més en els altres, i he tingut la capacitat de fer una cosa més cooperativa, aprofitant el talent dels altres dos membres del grup”. “En el disc es nota que estem en un moment de més maduresa, tenim les coses clares i fem el que ens ve de gust. I en disfrutem”, afirma Oriol Maymó.
Nous sons i instruments
El disc es va gravar l’agost de l’any passat amb Jordi Casadesús (La Iaia, Núria Graham) com a productor, i tots tres coincideixen en el paper que ha tingut el músic en el treball, amb la introducció de sons nous i instruments. Hidden Track Records ha editat el nou disc d’Espaldamaceta i estan molt satisfets de la feina que ha fet el segell dirigit per Ana López. “Ha estat superprofessional en tot el procés del disc”, afirma González. A Millor que mai hi ha una barreja d’estats emocionals, que alternen també referències i estils musicals.
Una altra característica del disc és que està enregistrat totalment en català. En el penúltim treball d’Espaldamaceta ja hi havia algunes cançons en català. “Soc castellanoparlant, però amb la meva filla he acabat parlant en català. En el disc anterior li vaig dedicar una cançó al meu pare. Amb ell sempre hi he parlat en castellà i la vaig escriure en català”, recorda González.
El pròxim concert d’Espaldamaceta és a Lleida el 6 de juny, i el 5 de juliol passaran per Sant Feliu de Llobregat. Però la gran cita serà un dia abans, al festival Vida de Vilanova i la Geltrú. “Al Vida hi arriben centenars de propostes i una de les que han triat ha estat la nostra, perquè els ha agradat el disc. Els festivals han agafat molta volada els últims anys i és molt important ser-hi. Cada concert és una prova que te’n pot fer aconseguir d’altres”, afirma Joan. Estan tancant més dates de concerts i tenen clar que els ve un estiu intens.
José Juan González va començar l’aventura d’Espaldamaceta el 2006 amb la presentació d’un repertori, en solitari, de cançons pròpies, tristes i lentes, gravades i interpretades en directe amb l’únic acompanyament d’una guitarra de niló. Després d’editar Madera y poca luz (Bankrobber, 2008), Cae algo al suelo (Bankrobber, 2009), Miedo al silencio (Bankrobber, 2010), Miedo al silencio segunda parte (Bankrobber, 2011), Baile Masái (Gandula, 2013) i Els pares som públic d’un gran espectacle (autoeditat, 2017), arriba Millor que mai (Hidden Track Records, 2019), un disc que explora noves textures i instruments.
