ESPORTS
Camp de tarragona 22/12/2020

Els escacs encara estan molt lluny de la igualtat de gènere a casa nostra

Les jugadores federades a Tarragona són un 8% del total, un punt més que al conjunt de Catalunya

Jordi Salvat
9 min
Una imatge del I Torneig Femení Ciutat de Vila-seca, organitzat pel CE Vila-seca el juny de l’any passat.

TarragonaLa sèrie de Netflix Gambito de dama s’ha convertit en un fenomen que ha revolucionat el món dels escacs les últimes setmanes. La venda de taulers s’ha disparat i centenars de milers de persones a tot el món han començat a practicar aquest esport. La protagonista de la sèrie és Elisabeth Harmon, una jove prodigi que durant els anys 60 va destacar en un món aclaparadorament masculí. Mig segle després, quina és la situació de les dones en els escacs a casa nostra?

Segons dades de la Federació Catalana d’Escacs, actualment només un 7% de les llicències federatives a Catalunya són de dones, i aquesta xifra supera el 8% a Tarragona, la demarcació amb una xifra més elevada. Concretament són 89 fitxes, una xifra que oscil·la cada any depenent de promocions de nenes escaquistes, ja que la inscripció d’una jove anima altres noies a inscriure’s. El 2011 la demarcació tarragonina va arribar a 121 dones federades, un 11,9%, i, després de baixar, va tornar a superar el centenar i fregar el 10%.

Hi ha diversos clubs al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb tradició de dones i sobretot nenes i noies a les seves files, i d’altres que n’han incorporat els últims anys, però n’hi ha amb plantilles integrades al 100% per homes. Tot plegat ha fet que a casa nostra estiguem lluny el 16% de dones federades a nivell mundial.

Retirada prematura

Una dada destaca en els escacs al conjunt de Catalunya: la baixa mitjana d’edat de les jugadores. Del total de fitxes federatives a la demarcació tarragonina, 55 són menors, un 61,8%. Aquí advertim un dels principals problemes dels escacs: si en categories inferiors la diferència de practicants ja és molt gran -a Tarragona 379 nois per 55 noies-, a mesura que augmenta l’edat aquesta diferència s’amplia: 502 a 29 en sèniors i 106 a 5 en veterans.

Montse Gràcia, tresorera de la Federació Catalana, reconeix que hi ha “un problema” perquè les nenes que comencen a jugar a escacs quan fan primària continuïn quan arriben a ESO i batxillerat, i sobretot a la universitat. “De nois també n’hi ha molts que abandonen en aquesta edat, però com que les noies són menys quantitativament, es nota més. Costa molt trobar jugadores consolidades en edat adulta”, assenyala. Marta Amigó, espluguina i filla i germana de jugadors d’escacs, actual vocal d’escacs i escoles de la junta de la Catalana i responsable d’escacs femenins entre els anys 2003 i 2007, admet que és difícil trobar competint dones que ja siguin mares, perquè continuen assumint majoritàriament la cura dels fills, i si ho fan molt sovint és perquè els fills i la parella també juguen. Recorda que la junta es va plantejar fa uns anys dotar alguns tornejos de guarderia, pensant en la conciliació de pares i mares jugadors, però la proposta no va tirar endavant.

La història pesa

Casinos, cafès i bars eren els espais on tradicionalment es jugava als escacs. Espais on les dones tenien pràcticament vetada l’entrada. Era considerat un esport masculí i a presència de la dona en el món dels escacs era, doncs, anecdòtica. Canviar-ho és un procés lent, tot i la tendència en les últimes dècades de fomentar el paper de la dona en els escacs. La Federació Catalana fa anys que impulsa des de la comissió Escacs i Dona diferents iniciatives com ara trobades, debats i activitats diverses. El diumenge 13 de desembre, a Sitges, es van celebrar les II Jornades d’Escacs i Dona, que va incloure un debat sobre la situació de la dona en el món dels escacs, amb la participació de dues grans mestres: la canària Sabrina Vega i la georgiana resident des de fa anys a Catalunya Ana Madnatze. Va quedar clar que hi ha molta feina per fer i que Catalunya està molt lluny d’altres països en aquest àmbit. Geòrgia arriba al 34% dones federades. Madnatze va destacar l’exemple que van ser per a les joves jugadores del país una sèrie de grans escaquistes georgianes que eren la base de la selecció soviètica als anys 80, així com el treball a les escoles.

Discriminació positiva o igualtat?

Un dels grans debats des de fa anys en el món dels escacs femenins és el sistema de les competicions per edats, que són mixtos però amb una classificació femenina en cada categoria, a més de la general. Una noia pot guanyar un trofeu a la general i un altre com a dona. Madnatze té clar que en un futur no gaire llunyà s’hauria d’eliminar aquesta mesura i anar cap a campionats totalment mixtos, però diu que ara no és el moment perquè la situació actual contribueix al foment de la dona en els escacs i ho considera un “pont”. Per la seva banda, la jove jugadora ampostina de deu anys Júlia Miró, una de les promeses dels escacs tarragonins, considera que, per una banda, la mesura és beneficiosa per fomentar els escacs entre les nenes i joves, però, per l’altra, va en contra de la igualtat.

Marta Amigó, per la seva banda, és taxativa: “S’han d’eliminar aquestes classificacions femenines”. I ho afirma per experiència pròpia: recorda que als anys 90 ella podia aconseguir un trofeu tot i quedar la 30a de la general: “Ho recordo amb una certa vergonya”. I explica també que la Federació va eliminar aquesta mesura durant uns anys, però hi va tornar després de les últimes eleccions. Amigó considera que cal definir una política clara i esperar almenys 10 o 15 anys per comprovar els resultats de canvis com aquests.

Tornejos només per a dones

Isabel Marzal és una vila-secana que fa tres anys es va apuntar al club del seu municipi i es va trobar que ella era l’única dona. L’any passat es va proposar organitzar a l’estiu un torneig actiu d’escacs exclusivament per a dones, que va tenir una gran acollida. Hi van participar 24 jugadores d’arreu de la demarcació tarragonina i de Barcelona. Amposta en va fer un altre de semblant el desembre passat. El covid-19 ha impedit que enguany es disputi la segona edició, però el 2021, si les mesures contra la pandèmia no ho impedeixen, la prova tornarà. Actualment, al Club d’Escacs Vila-seca ja hi ha sis cares femenines a la plantilla i és un dels clubs tarragonins amb més presència de dones.

La inquietud de Marzal per acostar els escacs a les nenes i dones la va portar a impulsar l’Associació Dona i Escacs Francisca Pino, juntament amb aquesta veterana jugadora tarragonina i una altra escaquista cambrilenca. La seva legalització ha quedat aturada a causa del covid-19. El seu objectiu, quan es puguin desencallar els tràmits, serà la promoció dels escacs entre les dones a la demarcació de Tarragona, a través d’un pla estratègic que ja tenen redactat.

La mestra búlgara Tatiana Plachkinova, campiona búlgara en totes les categories inclosa l’absoluta, i que fa vint anys que resideix a Salou amb la seva parella, el gran mestre israelià Artur Kogan, destaca l’alt nivell dels entrenadors del seu país com una de les raons dels grans resultats de les dones: “Inculquen la disciplina i l’aprenentatge per damunt dels resultats, cosa que aquí costa més. Les joves jugadores busquen guanyar trofeus aviat i això genera frustracions i abandonament. Mantenir l’interès no és fàcil”.

Estereotips i micromasclismes

Els estereotips planen també sobre les escaquistes des de fa molts anys. ¿Són menys competitives les dones que els homes? La psicòloga Esther Cid considera que la dona és igual de competitiva que l’home, però sí que és més conservadora a l’hora d’elaborar estratègies. Cid també apunta que hi ha estudis que indiquen que una dona juga millor contra un home si no sap que és un home. Hi ha molta literatura al voltant de les diferents aptituds de nens i nenes per als escacs, però Montse Gràcia, de la Federació Catalana, apunta que la capacitat intel·lectual és la mateixa i la competitivitat no es exclusiva del sexe masculí. L’entorn pot ser el problema. “La majoria de jugadores tenen pares, germans o familiars que ja juguen als escacs”, diu Gràcia.

Als 67 anys, la tarragonina Francisca Pino és de les poques jugadores amb llicència sènior a la demarcació i porta gairebé tres dècades jugant. Reconeix haver vist micromasclismes en el món dels escacs, “perquè són un reflex de la societat”, tot i que ara veu “gent més conscienciada”. Posa com a exemple que a alguns homes els costa encaixar una derrota si és contra una dona. Amigó també explica que més d’un cop ha sentit comentaris d’homes del tipus “les nenes són dolentes”, o bé burles a un company d’equip que ha perdut contra una jugadora.

Per la seva banda, el gran mestre israelià Artur Kogan, amb una llarga trajectòria com a entrenador, reconeix que “els escacs han tingut sempre la percepció de ser un joc d’homes”, i ho compara amb altres esports on passa el contrari, com el patinatge i la gimnàstica rítmica, on són els homes els que hi són molt minoritaris. Kogan culpa un evident masclisme del fet que no hi hagi més jugadores d’escacs a Catalunya i a Espanya, una circumstància que fa que moltes més dones que voldrien jugar a escacs es facin enrere.

L’israelià està d’acord amb impulsar mesures de discriminació positiva i posa l’exemple de França o Rússia, països on ja fa anys que es va imposar l’obligació per als clubs d’alinear almenys una dona en els campionats per equips de la màxima categoria, la Divisió d’Honor. Aquest sol condicionant ja ha provocat el foment dels escacs femenins, tots els clubs tenen dones a les seves plantilles i actualment ja no cal implantar noves mesures de foment. Kogan lamenta que ho va proposar a la Federació, sense èxit. Amigó explica que a la junta de la Catalana s’ha debatut implantar la obligatorietat d’un “tauler femení”, però no s’ha arribat a portar a l’assemblea preveient que els clubs que tenen poques dones en plantilla, i que són una majoria, ho bloquejarien.

Falten referents?

De referents femenins n’hi ha pocs en el món dels escacs. Als anys noranta va destacar l’hongaresa Judit Polgar, que va arribar a ser la vuitena del rànquing mundial absolut i competia de tu a tu amb l’elit masculina, però fa anys que es va retirar. Poca gent sap com es diu l’actual campiona del món femenina, la gran mestra xinesa Ju Wenjun. Artur Kogan considera que Elisabeth Harmon, la protagonista de Gambito de Dama, ha ocupat la posició de referent que podia tenir Polgar als anys noranta: “Polgar s’enfrontava en situació d’igualtat als grans jugadors del moment, igual que Harmon. No veig malament que un personatge de ficció sigui un referent perquè són font d’inspiració. Bruce Lee ho va ser en les arts marcials i Rocky en la boxa. “Que les nenes tinguin entrenadores també suposa un referent per a elles”, apunta Amigó, que ho va experimentar en els anys que va fer de monitora.

Kogan afirma que l’impacte de la sèrie Gambito de Dama en el món dels escacs ha estat molt fort i, des que es va començar a emetre fa unes setmanes, es calcula que més de dos milions i mig de persones a tot el món han començat a jugar a escacs. Ell porta setmanes amb un ritme molt intens de xerrades i debats a tot el món parlant d’escacs. Ens podem trobar davant d’una onada que ara és molt alta però tornarà a baixar. Per això Tatiana Plachkinova aposta per aprofitar-ho al màxim per “vendre” les virtuts dels escacs, que poden ser útils més enllà de les 64 caselles.

La millor jugadora catalana del segle XX, tarragonina d’adopció

La situació de les dones en els escacs encara era més discreta durant el segle XX, però un nom va destacar molt per damunt de la resta. Es tracta de Pepita Ferrer, nascuda a Barcelona el 1938 i que va morir el 1993 després de residir durant més de vint a anys a Tarragona. Va ser la primera jugadora d’escacs catalana i espanyola que va aconseguir la categoria de Mestre Internacional Femení. El seu palmarès és impressionant. Va ser vuit cops campiona d’Espanya i quatre de Catalunya. Va participar set cops en les Olimpíades d’escacs, i l’any 1976, a Haifa, va ser medalla de bronze per equips. Es va classificar dues vegades (1974 i 1985) per als tornejos interzonals, classificatoris per al Campionat del Món d’escacs femenins.

Va ser una precoç jugadora d’escacs i de ben jove va començar a jugar en competicions i va participar en els campionats per equips juntament amb els homes del seu club, el CE Viladerbó, on era l’única dona. En la seva llarga carrera de jugadora d’escacs va conèixer els millors jugadors i va tenir ocasió d’enfrontar-se a les primeres figures mundials d’aquest esport. A Ferrer, que va tenir sempre un estil de joc agressiu, li agradava la combinació, de manera semblant a Elisabeth Harmon, la protagonista de Gambito de dama. La seva vida sempre es va moure al voltant dels escacs i l’any 1965 va formar parella amb un company de joc i es va traslladar a viure a Alemanya. Un cop tornada a Catalunya, 4 anys després, es van instal·lar a Tarragona, on va ser campiona absoluta de la província el 1970. Allà va desenvolupar també una important tasca d’ensenyament. Va ser professora d’escacs a les Escoles Sagrada Família de Reus i al CE Vilaseca, on va formar molts jugadors i monitors. El mateix any de la seva mort, la Generalitat de Catalunya, a proposta de la Federació Catalana d’Escacs, li va concedir el guardó de Forjadora de l’Esport Català.

Dues dècades després, el 2014, la Federació Catalana d’Escacs va crear el premi Pepita Ferrer a la promoció dels escacs femenins, que fins ara han guanyat els clubs Peona i Peó i Sant Andreu. Des d’aquest 2020 la biblioteca del barri tarragoní de Torreforta porta el nom de Pepita Ferrer, que va residir a la zona durant molts anys.

stats