L’ENTREVISTA
Camp de tarragona 15/06/2016

GESSAMÍ CARAMÉS: “Un bon barista pot salvar una mala primera matèria a l’hora de fer un cafè”

Guanyadora de les dues últimes edicions del Campionat Barista de Tarragona

Jordi Salvat
3 min
GESSAMÍ CARAMÉS: “Un bon barista pot salvar una mala primera matèria a l’hora de fer un cafè”

Gessamí Caramés ha guanyat les dues últimes edicions del Campionat Barista de Tarragona, una competició organitzada pel Fòrum Cultural del Cafè i Medalla de Oro de Cafès Brasilia. Aquest títol l’acredita com la millor sommelier del cafè de la demarcació. Nascuda a l’Ametlla de Mar l’any 1992, després de completar la llicenciatura de comunicació audiovisual a la Universitat Rovira i Virgili la Gessamí va decidir fer un gir radical a la seva vida i va estudiar un cicle de grau mitjà de cuina i serveis de restauració a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.

Per què va decidir canviar la comunicació audiovisual per la cuina?

Vaig veure que no tenia la passió dels meus companys de classe. Em vaig adonar que no m’agradava. Portava anys llegint llibres de cuina i rebosteria i em vaig plantejar estudiar dietètica i nutrició, però el meu pare em va fer veure que el que realment m’agradava era la cuina i em vaig matricular a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. A la cuina era on realment m’ho passava bé.

I com arriba a participar al Campionat Barista?

Cada any s’ofereix a alumnes de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils un curs de formació barista en què aprens com tractar el cafè. A mi el que m’agrada més és la cuina i la rebosteria, però crec que hem de tocar bé tots els àmbits del sector. També m’agradaria fer un curs de cocteleria, per exemple. Si un dia puc obrir un negoci propi considero que he de dominar tots aquests àmbits. I em vaig inscriure al curs de barista. A més, també cada any s’organitza un concurs per donar valor i prestigi a aquesta professió i m’hi vaig apuntar. Vaig passar la selecció i vaig participar en la final.

I va guanyar.

Hi vaig anar sense cap pressió. No vaig guanyar cap de les proves però tampoc vaig treure cap cinc. Vaig ser molt regular i vaig treure la millor puntuació. Després, a la fase catalana, vaig veure que hi havia un nivell molt alt i que encara havia de millorar molt.

Aquest any ha repetit títol.

Ha sigut més complicat. Notava la pressió. Vaig canviar de cafè i de discurs respecte a l’any passat. Però m’ha anat molt bé i, a més de la general, he guanyat dues categories. Després de l’estiu aniré a la fase catalana i espero fer-ho millor que l’any passat.

¿Ha dit que va canviar de discurs?

Sí. A les proves, mentre fas el cafè, has d’explicar els passos que segueixes i com ho fas, com un bàrman amb els còctels.

Com s’ha de fer un bon cafè?

Hi ha cinc factors que són importants per elaborar un bon cafè: la màquina, el molí, el manteniment, la primera matèria i la mà del barista. I el més important és aquest últim. Un cafè boníssim se’l pot carregar una mala mà, però un bon barista pot salvar una mala primera matèria.

Sí que és important un bon barista...

S’ha de saber com tractar el cafè. Estem davant d’un producte viu. Un producte que, per exemple, s’oxida. El cafè s’ha de moldre al moment de fer-lo i trobar el punt just de mòlta. Hem de deixar els recipients nets, purgar bé la cafetera. Cal escollir la quantitat exacta. Prémer el botó i posar la tassa. No al revés. Teniu cinc segons fins que comença a rajar. No patiu. Aquest és un error molt comú. Hi ha molts petits detalls que cal controlar.

Parlem del capuccino.

Per fer un bon capuccino hem d’agafar la llet gelada i escalfar-la entre 60 i 70 graus. Si l’escalfem més, es crema la lactosa. D’aquesta manera aconseguim la crema per dibuixar. Un bon capuccino ha de tenir un terç de cafè, un terç de llet i un terç de crema.

¿Hi ha cultura del cafè al nostre país?

Ara que conec el cafè, em comença a agradar. Això sí, bec el cafè ben fet sense sucre. I quan vaig a un restaurant m’agrada tastar-lo. En alguns restaurants bons, i fins i tot amb estrella Michelin, no preparen el cafè com ho haurien de fer. Costa trobar establiments on facin un bon cafè. A Tarragona només he trobat un lloc on hi hagi un barista, i a Barcelona tampoc n’hi ha gaires.

stats