Iberboard es compromet a iniciar la retirada de les 15.000 tones de residus d'aquí 15 dies

AlcoverLes 15.000 tones de residus que s'acumulen des de fa anys a la fàbrica Iberboard, a l'Alt Camp, es començaran a retirar en 15 dies, segons el compromís de l'empresa. La planta es troba a la llera del Francolí, just on el riu fa de frontera natural entre Alcover i Picamoixons, als peus de les muntanyes de Prades. Els veïns d'aquestes dues poblacions, que mentre la fàbrica funcionava havien de suportar pudors i una contaminació acústica i lumínica superior al que permet la normativa, han estat reclamant la retirada de tots aquests residus des que l'empresa va suspendre la seva activitat, ara fa poc més d'un any. Temien que una riuada s'emportés totes les deixalles –entre les quals hi ha residus tòxics– o que es pogués propagar un incendi i les flames trobessin un combustible devastador.

Durant tot aquest temps s'han produït quatre reunions, en les quals han participat una trentena de persones entre els representants de l'empresa, els dels serveis territorials de la Generalitat, els de l'Agència Catalana de Residus, l'Agència Catalana de l'Aigua i també l'alcalde d'Alcover, entre d'altres. La darrera trobada va ser el mes de juny i, segons ha pogut saber aquest diari, no va ser gaire esperançadora, ja que va acabar sense cap acord i sense cap data per reprendre les negociacions.

Iberboard es troba en mans d'un administrador concursal i els representants de l'empresa argumentaven en totes les reunions que no tenien el seu permís per destinar els diners a la retirada dels residus. Els treballadors que es van quedar sense feina han cobrat de Fogasa, el fons de garantia salarial de l'Estat que s'alimenta gràcies a les nòmines de la resta de treballadors, però, segons sembla, encara hi ha proveïdors de l'empresa que no han cobrat. Sigui com sigui, alguna cosa ha canviat, perquè fonts de l'empresa han assegurat a l'alcalde d'Alcover, Robert Figueras, que ja han arribat a un acord amb un gestor de residus per començar la retirada i han demanat permís a l'administrador concursal per començar. El departament de Medi Ambient i Sostenibilitat també té aquesta mateixa informació. S'estima que el cost de retirar en camions totes aquestes deixalles supera el milió d'euros.

Si res no es complica, a partir de l'1 de novembre començaran a aparèixer els primers camions per la C-14 en direcció Iberboard per deixar ben neta la planta. L'operació pot durar cinc mesos. "La llei deixa clar que és l'empresa qui ha de retirar tots els residus i, si no, ho ha de fer l'Agència Catalana de Residus de manera susbsidiària", insisteix Figueras.

Incompliments constants

Els incompliments d'aquesta fàbrica, la consellera delegada de la qual és Virginia Guinda, una de les vicepresidentes de la patronal Foment del Treball, són inacabables. El diari ARA va aconseguir gràcies al Portal de Transparència els resultats de les inspeccions anuals que l'aleshores departament d'Acció Climàtica havia fet a la fàbrica des del 2018 i totes acaben amb la mateixa conclusió: "No es garanteix un compliment adequat de les condicions fixades en l'autorització ambiental integrada". Mala gestió dels residus, contaminació acústica i lumínica, i fins i tot abocaments incontrolats.

Malgrat tots aquests incompliments –alguns considerats greus– les sancions van començar sent mínimes, com els 900 euros de multa per un abocament al riu el 2022. L'empresa pagava algunes d'aquestes sancions de seguida i aconseguia fins i tot un descompte del 40%. Fins al punt que l'aleshores directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya, va reconèixer al diari ARA que calia canviar la llei per endurir-la. "És una manera de fer de moltes empreses, perquè els surt més a compte pagar la multa que no fer determinades inversions", va dir referint-se a Iberborad. Malgrat tot, la normativa sí que preveu sancions més dràstiques, que mai es van acabar d'aplicar. La multa més costosa que va rebre Iberboard va ser per un altre incompliment: 1,6 milions d'euros per no haver pagat el que li corresponia pels drets d'emissió de CO₂.

Durant tots aquests anys, col·lectius mediambientalistes locals, com la comissió ecologista del Casal Popular La Bretxa d'Alcover o la Geneta Ecologista, han alertat d'aquesta situació i fins i tot ho han denunciat, sense obtenir cap resultat.