Darrere de Formatgeria Linens hi ha el canvi d’ofici i vida de tres germanes amb estudis de dietètica, ciències ambientals i arquitectura efímera. L’Elena Orós és qui primer va decidir-se a fer un gir laboral. “No estava còmoda. Vaig deixar la feina a Barcelona i em vaig presentar a l’Escola de Pastors de Catalunya. Allà no només hi fas pràctiques, sinó que observes moltes realitats i clarament vaig veure que sola no podia tirar endavant. Recordo que a alguns companys els era difícil fer el pas, perquè els pares consideraven que ser pastor era anar enrere”. No va ser el seu cas; l’àvia paterna havia fet transhumància de Nou Barris (Barcelona) a la Rioja. La Marina i la Mercè van sumar-s’hi ràpid. Onze anys després, les 3 germanes poden presumir de regentar una formatgeria a Bellmunt del Priorat amb un ramat de 30 cabres malaguenyes, que aviat seran 120. “Són rústiques, donen molta llet i greix i per al formatge ens va molt bé”, resol. Venen tot el producte que elaboren a la comarca, entre restauradors, cellers i particulars, i amb l’acció de ramaderia extensiva contribueixen a dotar de resiliència el mosaic agroforestal que habiten.
“L’herba ni se la miren. Els agraden els cards, els esbarzers i les moreres, tot allò que punxa. Pasturen cada dia pel bosc, però també mengen palla de Capçanes i fulla d’olivera del molí Arrels d’en Pep, que ens cobreix mig any de farratge”, resumeix Orós. Alimentació local i individualitzada. “Traslladarem el ramat a la Serra de Llaberia, a Capçanes. És un paratge únic i impressionant, a Bellmunt ja no hi cabem. Pasturarem zones de risc forestal”. Demostren que malgrat totes les dificultats, el sector primari que innova, se’n surt. A Linens elaboren diferents tipologies de formatges i l'última novetat és un semicurat banyat amb vi de Josep Sedó, viticultor: “Submergim el formatge [en vi] durant una setmana quan encara no ha madurat del tot. Li dona un color granat a la pell i es percep al gust”.
El futur passa per explorar el lactoturisme a Capçanes, on també traslladaran la formatgeria: “Que vinguin escoles i famílies. Volem explicar que darrere de 10 quilos de formatge hi ha fins a 100 litres de llet o que les cabres degraden la cel·lulosa vegetal i en fan adob”. Creuen que cal educar molt més el consumidor i volen explorar altres espais de pastura, entre vinyes per exemple, per crear un sistema agrari holístic. “Tot comença amb una cabreta que trobem fent una excursió. Encara duia el cordó umbilical. La vam cuidar fins que es va recuperar i li vam sumar amigues. No tenia cap lògica, simplement ens agradava”, confessa Orós. Ara s’hi guanyen la vida i el futur que tenen al Priorat és més que prometedor.
