ELPÒSTIT
Camp de Tarragona 16/09/2020

Amb la lliçó ben apresa

Laia Batlle
2 min
Amb la lliçó ben apresa

SÓN LES NOU DEL matí d’un dia qualsevol, entre dilluns i divendres, i em disposo a sortir de casa per anar a treballar, però abans passo revista. Tinc el gel a la bossa, la mascareta FFP2 a punt, em canvio les sabatilles per les sabates que tinc a l’entrada i em disposo a sortir. Respiro tant com em permet la mascareta. Agafo l’ascensor pitjant amb compte el botó perquè em vingui a buscar, fico la clau que m’envia al pàrquing i miro a dreta i a esquerra per no trobar-me ningú. Em poso gel. Arribo a la feina i abans de fitxar recupero el gel novament, intento no tocar gaire la porta i, si ho faig, quan arribo a la meva taula em torno a rentar les mans.

Passa el matí i la majoria d’entrevistes són per telèfon. Algú ha fet l’intent de venir a la ràdio però el coronavirus m’obliga a dir-los que de moment ho farem tot per telèfon o utilitzant les aplicacions que tant ens han facilitat la vida aquests mesos. També tinc a punt un pot de desinfectant i un rotllo de paper per deixar-ho tot net i polit si tenim algun convidat esporàdic. Arribo a casa i em torno a rentar les mans, ara ja convertint aquest gest en costum. Estic convençuda que abans no hi parava atenció i ni tan sols ho feia. Potser ho trobeu exagerat o potser és massa poc, però després de sentir com un mantra “mascareta, distància i mans” no hi ha cap altre remei que fer cas per evitar qualsevol contacte amb aquest virus que ens té ben desconcertats i esporuguits.

Ja veurem com evoluciona el curs, tot just estrenat, i com, de mica en mica, les rutines van agafant forma. Només és qüestió de responsabilitat individual i sobretot col·lectiva. No m’explico com encara hi ha gent que va pel carrer sense mascareta. Per sort, cada vegada som més els que tenim la lliçó ben apresa.

stats