Una manera diferent d’entendre l’escola s’obre pas

La Riera De Gaià / El MilàLliure, activa, viva, respectuosa... Són diferents adjectius que no acaben de convèncer del tot els seus impulsors per definir el projecte d’escola que defensen i tenen ben clar: es caracteritza per una alta implicació de les famílies en les escoles i per posar l’infant en el centre del projecte. La demanda d’aquest tipus d’educació està creixent, com també l’oferta de centres.

“Només tenim places lliures a P2, que és el primer curs que oferim. Som l’únic centre del nostre tipus a les comarques de Tarragona i no cobrim la demanda”, explica Guillem Massot, coordinador pedagògic del Submarí Lila, que precisament enguany celebra els deu anys de la seva fundació, a Vinyols i els Arcs. En aquesta localitat va començar la seva activitat el curs 2008-2009 amb cinc famílies i el mateix nombre de nens -quatre de dos anys i un d’un-. Va ser fruit de la trobada d’uns pares preocupats per la criança i l’educació dels seus fills amb un grup d’educadors que apostaven per aquest tipus d’educació. Després de passar per Castellvell del Camp, des del 2014 el Submarí Lila és al Milà, a l’Alt Camp, on aquest curs tenen un centenar d’alumnes i un equip educatiu de quinze persones.

El 2013 va néixer La Tribu del Gaià a la urbanització El Castellot, a la Riera de Gaià. Dues educadores i una mare van organitzar una reunió informativa amb mares i pares per presentar el projecte i s’hi van apuntar quatre famílies. Actualment ja són dotze amb tretze nens de dos a sis anys. La gran majoria són de municipis del Baix Gaià, però també n’hi ha de més lluny, com Salou. “Els pares no tenen cap problema a fer molts quilòmetres cada dia per portar els seus nens a l’escola per un interès pedagògic. Al Submarí Lila tenim alumnes de Tarragona, Reus, Valls o Montblanc”, assenyala Massot, que afegeix: “Sense les famílies implicades, el nostre projecte no funcionaria. Per exemple hi ha pares i mares que porten la gestió econòmica de l’escola gratuïtament”.

Alternativa a l’escola reglada

“Plantegem l’educació viva com una alternativa a l’educació reglada, però no hi estem en contra. Una de les diferències més importants amb l’educació reglada és que a La Tribu del Gaià les mares i pares s’impliquen en el projecte més enllà de pagar una quota. Participen en l’assemblea amb els educadors i formen part de comissions per gestionar la neteja, activitats, materials...”, explica Susana Fernández, la mare fundadora, que afegeix que l’altra gran diferència és “la mirada cap a l’infant”: “No només la ràtio educador-alumne és molt més baixa sinó que l’atenció és individualitzada i respecta els ritmes de l’infant. Busquem que cada nen es conegui a ell mateix. Per a l’educador és molt important l’observació de l’alumne”.

Una de les tres educadores de La Tribu del Gaià és Izaskun Mejías, que apunta que amb els mètodes que apliquen animen l’infant a trobar les eines per fer una cosa en cada moment, com per exemple la lectura. Les instal·lacions de La Tribu del Gaià estan preparades per aconseguir-ho i hi ha un espai de lectoescriptura, un de matemàtiques, un de joc simbòlic i un altre de psicomotricitat. I un bosc a tocar. La relació de l’infant amb la natura la consideren important.

Amb tot, educació lliure o viva no vol dir que els infants no tinguin límits. “Les criatures no fan el que volen i hi ha unes normes per a la convivència. Els nens són capaços de gestionar les seves emocions i no recórrer als adults”, apunta Mejías. Des del Submarí Lila, Guillem Massot també comenta que sovint els costa explicar molt el concepte lliure, que no veuen deslligat d’unes normes de comportament.

A Catalunya i Euskadi és on hi ha més centres d’educació lliure i el seu origen el trobem als anys trenta del segle XX, amb mètodes com el Montessori, Waldorf o Wild, que tenen en comú el respecte al creixement del nen i intentar estar a la seva altura. Des de La Tribu del Gaià expliquen que aquests mètodes inspiren el seu projecte educatiu.

Elevat cost de legalització

El curs 2011-2012 el Submarí Lila es va plantejar legalitzar l’educació primària perquè els alumnes havien de cursar primer el curs següent. A partir dels sis anys l’escolarització és obligatòria. Massot afirma que per a una cooperativa d’ensenyament mixta de treball associat i de consumidors i usuaris els entrebancs legals són molt grans, sobretot des del punt de vista econòmic: “Els requisits arquitectònics són molt complexos i cars. Vam poder complir-los gràcies a l’Ajuntament del Milà, que ens va cedir una escola que havia obert el 2004 però que havia hagut de tancar per falta d’infants. Vam haver de fer canvis, però sense aquest edifici no hauríem pogut obrir”, explica. Fins a l’octubre passat, el Submarí Lila no va aconseguir la legalització de primària.

La Tribu del Gaià es planteja aconseguir la legalització de primària a mitjà termini. Actualment busquen un nou espai per la zona del Baix Gaià perquè el propietari del local on són vol tornar-hi i hauran de deixar El Castellot. Volen aprofitar aquest trasllat a un nou espai per poder créixer, però reconeixen que els requisits per fer-ho són molt exigents.

La XELL, una xarxa d’educació lliure

A Catalunya existeix des del 2009 la Xarxa d’Educació Infantil (XELL), una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de fomentar la creació d’una xarxa de projectes i persones interessades en l’educació lliure. Al Camp de Tarragona només La Tribu del Gaià en forma part, i la majoria de la quinzena de membres de la XELL estan localitzats a les comarques barcelonines. L’assemblea del Submarí Lila va votar no formar part de la XELL.

A les comarques tarragonines hi trobem altres projectes educatius autogestionats. És el cas de La Bassa, al Vendrell; La Comella, al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau; El Gínjol, a Reus; i La Karantoina, a Pradell de la Teixeta, a la comarca del Priorat.