No és política, és supervivència

Tarragona"Ens estem apropant amb rapidesa als límits de la Terra", van advertir 1.500 científics i economistes de 70 països diferents l'any 1992. Entre els signants hi havia la meitat dels premis Nobel de ciència i economia que hi havia amb vida en aquell moment. És evident que no fer-los cas va ser una mala idea. I ara toca pagar. La duresa dels fenòmens meteorològics és una de les conseqüències de la crisi climàtica provocada per aquest escalfament global que preocupa els científics des de fa dècades. La sequera que fa només un any ens va obligar a tancar l'aixeta tornarà. I les ferotges tempestes que va patir el País Valencià l'any passat o el Montsià la setmana passada, també tornaran.

Després del lamentable paper de Carlos Mazón durant la dana del País Valencià, ha quedat clar que els polítics han pres nota i al mínim avís del Servei Meteorològic activen tot el que calgui. Els ciutadans també han après la lliçó. Estic convençut que si les recents tempestes del Montsià no s'han endut cap vida és perquè la gent ja sap que no s'hi val a badar. Tots tenim clar que si el carrer de sota casa es converteix de sobte en un riu i amenaça amb endur-se el cotxe no es tracta de baixar a fer-se l'heroi. I que si l'aigua comença a entrar per la porta o per la finestra el que hem de fer és fugir-ne. Ens ha costat 230 morts, però ja ho hem entès.

Encara tenim, però, assignatures pendents. I és que a més de parar els cops com puguem, hem d'intentar revertir la situació. Els científics i els economistes que van signar aquell document l'any 1992 proposaven algunes idees: reduir l'ús de combustibles fòssils, aturar el creixement de la població del planeta, fomentar la igualtat entre homes i dones i reduir o eliminar la pobresa. 33 anys després d'aquell document tenim un model econòmic basat en la lògica consumista de com més millor i les posicions masclistes i racistes van a l'alça. En algun moment haurem d'entendre que ja no és política, és supervivència.