Albert Gavaldà Palacín: "Amb pedra seca es pot fer tot el que t'imaginis"

Mont-ralDes que l'any 2018 la Unesco va incloure l'art de la pedra seca a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, aquesta tècnica prehistòrica té cada cop més defensors. Marges, camins i barraques s'aixequen pel territori sense cap altre material que la pedra. Per reivindicar aquesta tècnica, la setmana vinent se celebra la sisena edició de la Setmana de la Pedra Seca, que organitza diferents activitats arreu dels Països Catalans. Des de fa 20 anys, el reusenc Albert Gavaldà Palacín treballa amb aquesta tècnica. Va aconseguir la titulació com a marger a França, perquè aquí encara no està regulada.

Què és la pedra seca?

— És qualsevol classe de construcció feta amb pedra i només pedra. No usa material d'unió. Ni argamassa, ni ciment, ni calç...

I quins avantatges té?

— Molts! Primer, depenent del lloc d'on es tregui la pedra, no genera cap residu, perquè es pot trobar al mateix camp. A més, els marges construïts amb pedra seca deixen passar l'aigua però retenen la terra. En el nostre clima mediterrani, o plou poc o plou massa, i quan plou massa tenim un greu problema d'erosió, perquè perdem la terra.

És més difícil que l'aigua el tombi i que marxi la terra...

— Exacte. I pel que fa a fauna i biodiversitat, és un gran refugi de petits mamífers, petits insectes... que són un gran benefici per a l'agricultura perquè aquests animalons es mengen les plagues dels conreus. En cas d'incendi, també funcionen, perquè actuen com a tallafocs naturals. I també poden fer de rebost, perquè hi ha petits mamífers que els usen com a magatzem de llavors.

La major part de les construccions de pedra seca són marges?

— Sí, ho són la majoria. Però també hi ha barraques, camins empedrats, ponts... De fet, amb pedra seca es pot fer tot el que t'imaginis. Però, actualment, a nivell pràctic i funcional, el més vigent és el marge. El formigó no actua amb la funcionalitat que té el marge. Molts cops veus marges de formigó que estan bufats perquè l'aigua els ha empès i això els acaba debilitant.

Per això fa tant de temps que els fem servir...

— Sí, des que existeix la humanitat. Deu ser el primer material que es va utilitzar. Un dia vaig sentir que l'Albert Pla deia que la història s'explica a través de les pedres i és una mica així. Tenim dòlmens que fa milions d'anys que existeixen i, en canvi, les construccions de fusta o palla o amb argamassa han anat caient. La pedra ha subsistit. A l'estiu vaig estar en un jaciment arqueològic a la Cerdanya on hi havia una construcció de pedra seca que es remuntava a l'edat del bronze.

Sense cap reforma?

— Sí, ho anaven adaptant. Van passar els romans i van usar aquelles pedres per fer una altra construcció. Després van venir els visigots i amb aquell mateix material també van construir el que necessitaven... i tots anaven aprofitant aquell mateix material. I per restes que van trobar van veure que es remuntava a l'edat del bronze. Pensa que, al final, el Machu Picchu no deixa de ser pedra seca. Amb una tecnologia molt gran i molt ben feta, però és pedra sobre pedra.

Tot són beneficis, però deu ser molt més car. Quant costa un metre de mur de pedra seca?

— Entre 100 i 150 euros el metre quadrat. Però tot depèn de com es miri. Vivim en una societat on tot es mira al moment. Pots fer una cosa molt econòmica i que et duri dos anys... o pots fer-ho amb pedra seca i que et duri 100 anys. Hi ha construccions de pedra seca que tenen 300 anys i estan gairebé intactes. Al final també és un tema de sentit comú: m'imagino fa 100 anys que anessis a un home que cultivava la terra i li diguessis: et farem un marge de ciment amb ferro, ciment pòrtland que vindrà del Brasil, aigua de no sé on, i tot això et costarà menys que agafar totes aquestes pedres i construir-lo. L'home ens preguntaria si estem sonats...

És cert que tota pedra fa marge?

— Sí, però cada pedra té la seva funció.

Quin és el secret perquè s'aguanti un mur llarguíssim sense ciment?

— Que sempre hi hagi contacte entre les pedres, que les pedres més grosses estiguin a baix i que tot s'aguanti per si sol. És una lluita de forces: cal lluitar contra la gravetat i contra la inclinació que et fa el talús. El més important és l'estructura interna, el que fa que s'aguanti el marge.

Qui encarrega construccions de pedra seca?

— Jo vaig començar fa uns 20 anys i antigament eren pagesos, sobretot. Era un goig quan et trobaves un pagès gran que ell ja havia fet marges, però ja no els podia fer i et contractava a tu. M'agradava molt.

I ara els principals clients qui són?

— Actualment, des de Relleu i Entorn treballem més per a parcs naturals, ajuntaments, cellers, turisme rural, rics... Ho fem i ho fem bé. Però la lògica seria que els pagesos es guanyessin prou la vida per poder arreglar els marges.

Hi ha prou margers?

— Hi ha molta feina de pedra seca. Després que el 2018 la Unesco declarés la pedra seca Patrimoni Cultural, sembla que està més de moda. Ja fa uns anys que se celebra la Setmana de la Pedra Seca i es fan activitats a tots els Països Catalans.

Hi ha prou formació?

— Jo formo part del Gremi dels Margers de Catalunya i intentem formar els nous professionals perquè no es trobin una mica com jo i tants altres al principi... que havíem d'anar a formar-nos a França o a base d'assaig i error.

I funciona?

— Sí, però calen estudis tècnics, com han fet en llocs com, una vegada més, França. Calen estudis per unir arquitectura i pedra seca. Tornar una mica al model antic, quan l'artesà i l'arquitecte estaven lligats. No fa gaire es va cremar El Celler de Can Roca... La cúpula era de fusta, però s'aguantava sobre uns pilars de pedra seca, que han quedat intactes. Aquella era la gran obra d'arquitectura contemporània de pedra seca de Catalunya. Hi ha alguns arquitectes que treballen amb la pedra seca, però és difícil. Molts ho desconeixen.