Les platges de Tarragona, a punt per a la temporada d'estiu

TarragonaEls temporals d'aquest any no han estat tan agressius i han respectat una mica més les platges de la Costa Daurada, algunes de les quals, a més, ja compten amb plans de protecció específics. Tot plegat ha permès que, tres dies abans del solstici d'estiu, la gran majoria de les platges del territori estiguin a punt per a l'arribada dels banyistes i, a més, mantenint els nivells de qualitat. La Fundació per a l'Educació Mediambiental (FEE per les seves sigles en anglès) ha tornat a premiar la demarcació de Tarragona atorgant fins a 34 banderes blaves per l'estat de les seves platges. A Tarragona n'hi ha 18 amb aquesta distinció, a les quals cal sumar les 9 de les Terres de l'Ebre, una més que l'any passat. Entre el Garraf i el Baix Penedès en sumen 23 (també una més que l'any passat), mentre que la demarcació de Girona en té 27 i la de Barcelona, 24.

La bona nota que posa aquesta fundació a les platges tarragonines coincideix amb la percepció que en tenen els visitants. "Les platges de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre sempre han sigut un referent i ens han ajudat a guanyar prestigi", valora Carlos Brull, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Els visitants que més valoren aquest territori són el públic familiar, que també arriba atret pels serveis que ofereix el territori, ja sigui el parc d'atraccions de Port Aventura, que enguany celebra el seu 30 aniversari, com l'oferta d'allotjament, la restauració o totes les activitats que s'hi poden dur a terme. "La platja és la porta d'entrada", explica Brull, que destaca que un cop el turista s'ha fixat en aquesta part del món, també se li ofereixen "altres al·licients turístics". Un d'ells és a l'interior de la demarcació, on hi ha atractius per a un perfil de turista que valora més l'oferta cultural i la natura. La Diputació de Tarragona destina cada any 350.000 euros per promoure aquest tipus de turisme i aconseguir diversificar l'oferta que actualment, i de manera molt majoritària, se centra en les platges.

Tensió per la sorra

Aquesta primavera no ha calgut reposar gaire sorra que les tempestes s'enduen gairebé cada any. Les platges de Tarragona ciutat, per exemple, que l'any passat van necessitar una aportació de sorra, aquest any se l'han pogut estalviar. Ara bé, les que n'han necessitat han tingut problemes. La d'Altafulla, que fa dos anys va veure com l'aigua arribava a la porta dels restaurants de primera línia de mar, aquest any només necessitava un petit reforç d'entre 1.500 i 2.000 metres cúbics, segons explica a l'ARA la coalcaldessa i regidora de Medi Ambient del municipi, Alba Muntadas: "La gestió que hem fet per consolidar la platja allà on es pot ha permès que ja no calguin aportacions com les que s'havien fet anteriorment, de 20.000 o 40.000 metres cúbics". Tot i així, encara no l'ha pogut fer.

El Port de Torredembarra està obligat a compensar cada any les platges que hi ha més al sud, perquè la seva infraestructura impedeix que la sorra que s'enduen els temporals pugui retornar a les platges de manera natural. L'Ajuntament d'Altafulla ja va demanar al mes d'octubre que es preparés una aportació de sorra, però la decisió, que a més de l'Ajuntament de Torredembarra també implica l'Estat i la Generalitat, s'ha anat retardant. La reunió clau es va celebrar dilluns i, segons fonts del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, finalment s'ha autoritzat l'extracció de 1.500 metres cúbics de sorra, sota supervisió del grup ecologista GEPEC. La Generalitat està mirant de trobar "el consens entre els dos ajuntaments", segons fonts del Govern. "Sembla que hi ha hagut algun interès per part d'algun dels agents per allargar el termini fins a arribar a un punt que l'Ajuntament de Torredembarra, que inicialment hi estava a favor, ara s'hi oposa frontalment", lamentava Muntadas. El pla B de l'Ajuntament d'Altafulla, si falla l'acord amb Torredembarra, és traslladar la sorra dels extrems de la seva pròpia platja per posar-ne a la zona central, que és la que ha quedat més afectada durant aquest any.

Una altra platja que també ha necessitat el traspàs de sorra és la de Calafell. En aquest cas, els 20.000 metres cúbics que fan falta s'extreuen del port de Coma-ruga, al Vendrell. També en aquest cas, hi ha hagut tensió. Els últims anys, els camions que traslladen la sorra de Coma-ruga fins a Calafell ho feien per la sorra, però, enguany, l'Ajuntament del Vendrell va demanar que es fes per carretera, perquè a aquestes altures ja hi ha banyistes i també per evitar que el pas dels camions per la sorra pugui afectar la biodiversitat. Medi Ambient va donar la raó al Vendrell, i els camions, que hauran de fer uns 1.200 trajectes per transportar la sorra, hauran de circular per la carretera. L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, en declaracions a Calafell TV, es va mostrar molt molest per aquest canvi, i va assegurar que implicarà un sobrecost de prop de 50.000 euros. El trasllat de sorra, a més, es va haver de suspendre temporalment després que uns desconeguts sabotegessin els camions tirant-los sorra dins del dipòsit de combustible.

Encara hi ha una altra platja que també ha necessitat la reposició de sorra, que és la de la Pineda, a Vila-seca. L'any 2003, arran de la prolongació del dic de Llevant, el Port de Tarragona es va comprometre a dur a terme aquesta "mesura ambiental compensatòria" durant 20 anys, termini previst per construir el contradic de Ponent, que hauria de posar fi a la pèrdua de sorra. Arran d'aquest acord, el Port de Tarragona reposa cada any 100.000 metres cúbics de sorra a la Pineda. Enguany, la reposició es va fer el passat mes d'abril i sense cap tensió entre les dues parts.

Renaturalitzar

A més de la treva de les tempestes, la sorra també s'ha mantingut gràcies a les mesures específiques de protecció que estan impulsant alguns ajuntaments. N'hi ha que ja han començat a posar fil a l'agulla, com Altafulla o Calafell, i altres que ho tenen previst i que comencen a donar-hi voltes, com la Pineda o Salou. Darrere de molts d'aquests projectes hi ha Francesc Xavier Roig, doctor en geografia i geologia, que treballa com a tècnic de platges a Catalunya, les Illes Balears i també al Carib. "Moltes platges de la Costa Daurada tenien unes dunes naturals que funcionaven com a reservori i evitaven que marxés la sorra", explica Roig. Aquestes barreres naturals, però, es van treure per eixamplar passejos marítims i construir hotels i xalets a primera línia de mar i ara, quan arriben les tempestes, no troben res que freni les ones. "Les platges no tenen mecanismes de defensa", diu Roig. A partir d'aquesta alteració que va fer l'home, és molt difícil garantir que es puguin mantenir les platges tal com les coneixem. "Cal acceptar que és un àmbit dinàmic", insisteix el geògraf. Segons explica, "la solució passa per fer una radiografia de cada platja", per determinar com cal actuar. En alguns casos, per exemple, s'han tornat a instal·lar dunes a la sorra, ara artificials, i de moment està funcionant. El que té molt clar Roig és que en lloc de tirar tones i tones de sorra per guanyar terreny al mar, cal fer just el contrari. "Li hem de donar més espai al mar", explica. Roig denuncia que alguns passejos marítims estan sobredimensionats i que s'haurien de fer més petits i cedir-li espai al mar. El tècnic recorda també que fa quatre anys es van retirar els espigons semisubmergits de Cunit i Calafell "i la platja no s'ha erosionat". Segons reivindica, això demostra que la política de construir espigons per evitar que marxi la sorra "és un fracàs".