Tarragona encara espera els sensors promesos pel Govern als polígons químics
L'entitat ecologista Cel Net presenta informes d'investigadors sobre "episodis" contaminants que són perjudicials per a la salut
TarragonaL'entitat mediambientalista Cel Net ha analitzat els registres recollits en els últims anys pels sensors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la mateixa Generalitat que hi ha al Camp de Tarragona, al voltant de la indústria petroquímica, i ha arribat a una conclusió. "Al Camp de Tarragona respirem compostos cancerígens. Està demostrat científicament", ha dit Adrià Pallejà, portaveu de Cel Net. L'activista ha comparegut aquest dimecres en roda de premsa, juntament amb investigadors de la UPC, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB), per presentar les seves propostes per millorar la qualitat de l'aire entorn dels polígons químics. Des de l'entitat denuncien que "el problema ja no és de desconeixement, sinó d'inacció", i miren directament al departament de Territori, abans Acció Climàtica.
Les concentracions que més preocupen a l'entitat són el benzè i l'1,3 butadiè. "Són dos compostos cancerígens i els únics nivells protectius per a la salut humana haurien de ser 0,0", ha dit Joaquim Rovira, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV. "Estar exposat a una d'aquestes concentracions pot provocar un càncer al llarg de tota la vida", ha advertit el doctor, llicenciat en química i bioquímica.
El departament de Territori controla des de fa anys les immissions –el que respira la població– d'alguns compostos, amb el benzè entre ells. El doctor de dret administratiu de la UB Àlex Peñalver ha explicat que la legislació determina que les immissions màximes permeses d'aquest hidrocarbur han de ser de 5 micrograms per metre cúbic a l'any, tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana només 1 microgram. El problema apareix en els episodis puntuals, que no estan regulats.
Segons va publicar el portal Porta Enrere, el 30 de juny del 2020 el mesurador de Constantí va detectar 429 micrograms per metre cúbic. El doctor en enginyeria industrial i membre del Laboratori de Control de Medi Ambient de la UPC José Francisco Perales confirma que “el problema de la zona no ha estat mai de valors mitjans sinó de valors episòdics, que són recurrents”. Pel que fa a l'1,3 butadiè, no existeix cap mena de regulació i, fins ara, les úniques mesures que s'han fet han estat per part de les mateixes empreses químiques. L'any 2024, precisament, aquests mesuraments, que es fan al Morell, van advertir que es van superar els valors màxims que fixa la legislació d'Ontario (Canadà), que serveixen de referència perquè allà sí que està regulat.
Sense sensors públics
El febrer del 2023, el Parlament va aprovar una proposta de la CUP, que havia estat redactada per Cel Net, que instava el Govern a ampliar el nombre de compostos que analitza des de la seva xarxa de vigilància, i hi afegia l'1,3 butadiè i el diòxid d'etilè. També reclamava més sensors per detectar el benzè i que no es faci de forma manual, com es fa actualment, sinó automàtica. Segons el compromís del Govern, aquest increment del control s'havia de posar en marxa en un any i tenia un pressupost de 3 milions d'euros.
Des de Cel Net denuncien que els sensors "ja estan en mans del Govern" però que "els té tancats en un magatzem". L'ARA va preguntar fa setmanes al departament de Territori quan es posarien en marxa aquests sensors, però no ha aconseguit cap resposta concreta. Tot i la insistència, fonts del departament es limiten a dir que ha estat una licitació "força complexa" i que calculen que entraran en funcionament "en els pròxims mesos".
Cel Net reclama al Govern que reguli les immissions d'aquests compostos, que, segons les conclusions de Peñalver, és possible: "En l'àmbit de competències, es conclou que és viable aprovar una nova normativa sectorial catalana, o bé modificar l'existent, per tal d'establir uns nivells d'immissió més rigorosos", diu l'informe del doctor en dret administratiu. També reclamen que, un cop estigui regulat i entrin en funcionament els nous sensors, l'administració pública pugui saber si una empresa ha incomplert i posi sancions. "Una normativa no té sentit si no s'aplica", ha dit Pallejà.
El que sí que funciona des del 2018 són els sensors que va instal·lar la indústria química pel seu compte amb el finançament de Repsol i el suport de l'Institut Cerdà. Es tracta d'una xarxa de dispositius, desenvolupats i gestionats per la Universitat Rovira i Virgili, que agafen mostres de l'aire durant 14 dies cada mes i permeten fer una mitjana de les emissions. “És un pas endavant molt important”, diu Perales, tot i que insisteix que el problema no són els valors anuals sinó els episodis concrets de gran concentració. Els mesuraments d'aquesta xarxa demostren que es compleix la normativa actual i fins i tot una millora de la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona, però sempre amb valors anuals.
