La UE donarà 205 M€ a Repsol per a un magatzem de CO2 a la costa de Tarragona

TarragonaLa Comissió Europea ha fet públiques les ajudes que atorga a 77 projectes que aposten per la descarbonització, i un dels escollits és el magatzem de CO₂ que l'empresa energètica Repsol estudia obrir sota el mar, en una cavitat que es troba a 50 quilòmetres d'Amposta. En total, el Fons d'Innovació de la Unió Europea donarà a Repsol 205 milions d'euros, si decideix tirar endavant el magatzem. Abans, però, cal que l'Estat atorgui a la companyia el permís d'investigació –que ja està demanat– i que les conclusions d'aquesta recerca, que pot durar fins a quatre anys, siguin favorables tant pel que fa al medi ambient com pel que fa a la recuperació de la inversió que suposaria per a la companyia. "Estem molt satisfets i orgullosos de rebre aquest suport europeu al projecte TarraCO₂", ha valorat el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, tot i que ha deixat clar que “el projecte encara està en una fase molt inicial". Sancho també ha assegurat que "sense tecnologies com la captura i emmagatzematge de CO₂, sectors clau com la petroquímica, la producció d’acer o el ciment estan en risc de deslocalització".

La Unió Europea es va marcar l'objectiu de reduir el 2030 un 50% l'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle i any rere any incrementa el cost a pagar en funció del que es contamina. Alguns sectors, com el químic o el del ciment, ho tenen realment complicat per assolir aquests objectius, perquè el propi procés industrial ja emet molt de CO₂. Davant d'aquesta situació, tant la Comissió Europea, que en aquesta convocatòria atorgarà un total de 4.800 milions d'euros en ajudes, com els sectors afectats aposten pel que es coneix com a tecnologies CCUS (captura, transport, emmagatzematge i ús del carboni). Bàsicament, consisteix en capturar el CO₂ directament dels llocs des d'on s'està emetent, transportar-lo amb unes canonades dins del mar i guardar-lo sota terra, aprofitant les cavitats del subsol.

El projecte en qüestió se centra en una mena de magatzem natural que es troba a 45 quilòmetres de la costa i a més de 1.000 metres de profunditat. Té una capacitat per acollir fins a 54 milions de tones de CO₂ i la companyia, segons el projecte publicat per la Comissió Europea, preveu injectar-hi dos milions de tones, la qual cosa suposaria una reducció del 30% de les emissions. El dipòsit natural es troba "en una àrea on hi ha productors químics i de ciment", segons destaca el projecte.

Un mètode testat

Encara que sembli una tecnologia nova, hi ha exemples d'aquesta pràctica que es remunten al 1996, quan Noruega va impulsar l'Sleipner. "En aquest dipòsit s'hi injecten cada any un milió de tones de CO₂, i a tot el món s'emmagatzemen uns 40 milions de tones anuals", segons explica Víctor Vilarrasa, investigador del CSIC i autor d'un estudi publicat fa dos anys a Geophysical Research Letters. Una de les conclusions de la seva investigació va ser que el CCUS és una opció molt segura i un dels camins cap a la descarbonització. Segons explica aquest enginyer, "amb la temperatura i la pressió que hi ha al subsol, aquest gas gairebé es converteix en líquid, de manera que n'hi cap més". En el seu estudi es van observar espais on ja hi havia CO₂ "atrapat de forma natural" i van comprovar que "en profunditats de més d’un quilòmetre els casos amb fugues eren mínims". En cas que hi hagués un escapament, "com que el CO₂ és àcid, reduiria el PH, però una fuga puntual es dilueix en un mar tan gran. A més, tots aquests projectes impliquen un monitoratge per garantir que no puja el CO₂ i que si puja es pot actuar", explica.

En un futur, tot el CO₂ emmagatzemat podria servir fins i tot com a combustible (ja s'ha fet al llarg de la història), tot i que, de moment, aquesta pràctica resulta molt cara.