Totes les ciutats del món tenen un punt de referència. Aquell espai de socialització col·lectiva que remet a tota classe de sentiments i emocions compartides pels seus habitants. Llocs formats per espais públics i privats -carrers, places, façanes…-, l’essència d’una societat reduïda a un grapat de metres quadrats.
Aquesta representativitat que atorguem a segons quins espais pot ser causada per les funcions que fan, el que hi ha passat o simplement per la seva situació geogràfica. Normalment, una suma de tot això, i alguna cosa més. A Reus, la plaça del Mercadal és epicentre de la quinta essència reusenca. Per tot el que hi passa -una plaça on hi passa tothom- i pel que hi trobem.
Entre les veïnes més il·lustres de la plaça, parlant d’arquitectura i patrimoni, la seu del govern municipal. L’Ajuntament de Reus, situat en un xamfrà, trenca la geometria de l’espai abocant la façana com si es tractés d’un teló de fons ideat per a qualsevol acte a la plaça -fet que acompleix a la perfecció.
L’actual casa de la vila de Reus, amb arrels als segles XVII i XVIII, és una superposició i argamassa d’estils i èpoques diferents, l’una sobre l’altra, per aconseguir aixoplugar el govern municipal. Les últimes grans reformes, que van donar a l’edifici la fisonomia actual, són obra dels arquitectes Pere Caselles -actuació del 1925, mentre era arquitecte municipal- i del també reusenc Antoni Sardà, que va succeir Caselles en el càrrec i el va desenvolupar des del 1932 fins als anys cinquanta. Aquestes obres van suposar canvis en la façana principal del Mercadal, com el trasllat de la porta principal a la façana posterior del carrer d’Aleus o l’aixecament de la torre del rellotge -com a far espiritual dels reusencs-, i les obres per dignificar els diferents interiors institucionals. És precisament en aquests àmbits representatius on s’esdevé una explosió d’elements artístics i patrimonials de primer nivell.
Joan Rebull, destacat escultor reusenc, nodreix el vestíbul del palau municipal amb La pubilla i Dona ajaguda, peces que comparteixen espai amb un bust d’Antoni Gaudí realitzat per Joan Matamala, escultor que treballa en algunes obres de la Sagrada Família.
A la impressió de l’escultura monumental de Rebull, pujant l’escala principal del consistori s’hi afegeix la nodridíssima col·lecció de retrats de la galeria de fills il·lustres i adoptius de Reus. Un variat fons de retrats, encara amb una majoria de masculins, que representa el caràcter, geni i figura, de la gent de Reus.
No només al voltant de l’escala hi trobem fills i filles il·lustres. Un d’ells, el general Prim, beu a part. Presideix el saló de plens -amb un retrat obra de l’artista reusenc Josep Llovera, que el va donar a l’Ajuntament el 1895- i a la sala Evarist Fàbregas s’hi exposa l’espasa que el general va lliurar l’any 1860.
Com Londres i París, Reus té molts símbols, moltíssims, però un dels més preuats, representatius i coneguts, és la seva casa gran, la seva casa de la vila. El seu ajuntament.
