Seguirem lluitant
Us heu endut un tros més de la cultura catalana. Carregueu contra tots aquells que no creuen en vosaltres.
Es recullen firmes pels carrers de Madrid per eliminar les llengües que no són l’espanyola a les escoles i a les indicacions de la via pública, perquè el castellà és la llengua materna de tots.
Empresoneu polítics que no creuen en aquest país i defensen el desig de dos milions de persones. Empresoneu gent que escriu versos en contra del vostre sistema.
Us disfresseu de demòcrates mentre feu censura als mitjans, mentre plantegeu al vostre programa electoral il·legalitzar les banderes no constitucionals.
¿I us penseu que aquesta és la manera com us desfareu de nosaltres? Penseu que podreu eliminar una llengua i una cultura, però sento dir-vos que ja ens podeu prendre tots els nostres béns: nosaltres seguirem presents i seguirem lluitant com hem fet fins ara.
XÈNIA PROVINS
BARCELONA
Accessibilitat? Invisible per als que caminen
Patir mobilitat reduïda és un problema invisible als ulls de la motricitat humana, i no cal recórrer el món per adonar-se’n. Potser n’hi ha prou fent un volt pel nostre barri per veure que aquesta invisibilitat o ignorància ens porta a una discriminació i desigualtat que afecta la vida diària d’una persona amb dificultats motrius.
De fet, tota aquesta reflexió va sorgir d’un descobriment en un comerç del meu poble: una botiga especialista en ortopèdia amb un esglaó a la porta. Mai m’havia fixat en aquesta discriminació amb doble efecte. No només s’impedeix l’entrada a persones amb mobilitat reduïda, sinó que es posen traves perquè arribin a un producte que únicament ells necessiten per poder viure amb qualitat. Fets com aquests em fan pensar que l’accessibilitat cada dia és una mica més utòpica, i alhora més invisible per al que no té dificultats motrius.
NOEMÍ MORILLAS
RIPOLLET
Redempció
Per a l’estat espanyol l’única redempció possible per als catalans seria que el 21 de desembre, el dia de les eleccions, guanyés un partit polític que ensorrés qualsevol voluntat independentista o possibilitat de canvi respecte de fa uns mesos. El perdó i la salvació ens vindran quan tornem a l’antic estat de les coses. Potser llavors serà quan expiarem culpes i ens alliberarem de l’article 155.
Però perquè hi hagi redempció hi ha d’haver voluntat de penediment, i la manifestació a Brussel·les dona indicis que d’això n’hi ha poc. Al contrari, la marea groga sembla voler reafirmar-se.
En canvi, crec que potser podria ser al revés, que fos l’estat espanyol qui és penedís de tot el que ha estat fent fins ara mateix, o, més ben dit, del que no ha estat fent. S’ha negat repetidament a qualsevol mena de negociació o diàleg polític, cosa que només confirma la seva sordesa davant una realitat històrica present des de sempre.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Després del 21-D
Sembla que després del 21-D tot seguirà igual, i la pregunta que ens fem molts és: per què s’han fet aquestes eleccions si tot seguirà igual? Veient les declaracions de molts polítics, es pot apreciar que, passi el que passi, la voluntat i el diàleg per solucionar el tema de Catalunya semblen complicats. Ningú vol fer el primer pas cap al diàleg, i això és molt greu perquè demostra que els polítics a Espanya no estan acabant d’entendre el problema real que hi ha a Catalunya.
De totes maneres, només queda esperar els resultats i veure què faran els guanyadors. Jo almenys desitjo que s’acabi de la millor manera possible i sobretot amb diàleg, que és el que falta aquí.
ALBERTO ALEGRE
BARCELONA
