CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 13/05/2018

Calma i normalitat

La meva amiga Esther Vera titulava el seu article de divendres amb un consell que, segons explica el meu amic Quim Torra en un dels seus llibres, li vaig donar quan el vaig conèixer: “En primer lloc, calma”. Tret del mateix llibre, la meva amiga es refereix a un altre consell que, també segons l’amic Quim Torra, em va donar a mi Eugeni Xammar: “Sempre la normalitat, escriure normal, viure normal, ser d’un país normal. Lògicament tot això en termes europeus”.

Com que aquests consells, de fet, van dirigits a Quim Torra, candidat sorpresa a la presidència de la Generalitat, em permetré tornar a donar-los-hi personalment.

Primer, ben evidentment, que s’ho agafi amb calma, amb molta calma. En necessitarà molta per suportar la gran quantitat d’insults que ja li han començat a caure a sobre. Com que el sé de tarannà tranquil, el crec molt capaç davant d’aquesta mena d’improperis de fer seu un altre dels consells que donava Eugeni Xammar citant un dels seus autors favorits: “ Seul le silence est grand, tout le reste n’est que faiblesse ”.

Si ens referim a la recomanació de normalitat, la crec, en efecte, avui particularment pertinent.

Pel que tinc llegit d’ell, l’amic Quim Torra escriu un català força normal i s’entén generalment molt bé el que diu. Pel que sé de la seva vida familiar i professional, també és d’una absoluta normalitat i, també com tots nosaltres, era fins fa uns anys d’un país que la majoria dels catalans consideràvem normal. Ara bé, com que “lògicament tot això s’ha d’entendre en termes europeus” l’amic Torra ha de començar per reconèixer que la normalitat imperant avui a Catalunya no té res d’europea. Com ha quedat demostrat des del 2010, i amb escreix fa poc, el govern espanyol és l’únic que té el poder a casa nostra, tot el poder, i per tant tota la responsabilitat del que hi està passant. Ara Quim Torra haurà de formar govern. ¿En quin país europeu qui és elegit per una majoria parlamentària ha de governar amb bona part dels líders de la seva majoria a la presó o a l’exili? Si ha de seguir, com ho crec, la recomanació d’Eugeni Xammar, ha de començar, doncs, per reconstruir una normalitat, i una normalitat europea. Estic segur que ho intentarà i li desitjo molta sort. Si en té, la tindrem tots plegats.

AMADEU CUITO

BARCELONA

Escola catalana

L’escola catalana ensenya a pensar. A la dreta, en general, això no li ha agradat mai, ja que qui pensa té més capacitat de decisió i això no els convé.

JOAN COMAPOSADA

SABADELL

La incultura sexual i el porno

Llegeixo que segons la regió d’Espanya on vius tens una educació sexual o una altra. La decisió de tractar aquesta matèria a les escoles la tenen les conselleries de cada regió. I si decideixen que no, ¿estem condemnats a ser uns incultes sexuals? Personalment, quan anava a l’institut només em van ensenyar a posar un condó a un plàtan, però a part d’això, res més. Després no ens podem queixar que alguns homes no sàpiguen trobar el clítoris o el punt G. La sexualitat ha arribat a ser un tema tan tabú que ni se’n parla als instituts per educar els adolescents sobre el seu cos.

Ens expliquen com no quedar-nos embarassades o com evitar malalties de transmissió sexual però de la resta ningú en parla. Als adolescents els fa vergonya parlar-ne amb els seus pares i viceversa, i quin és el resultat? Que l’única classe d’educació sexual sigui la pornografia, la majoria de la qual és molt masclista i dona una imatge del sexe enfocada generalment en l’home. En definitiva, hem d’evitar que la sexualitat sigui tabú amb els adolescents, i donar-hi més importància als instituts.

ALEXANDRA GIBERT ROCA

MONTCADA I REIXAC

Més continguts de